Previous ◁ | ▷ Next

Toni Valdés: "L’ambaixada era una feina que havia de fer en festes"

Totes aquelles persones a qui li agraden les festes de moros i cristians recordaran la figura de Toni Valdés com a ambaixador dels Moros Vells el dia 11 durant bona part dels últims 50 anys. Parlem amb ell per recuperar esta part d’història festera.

Que són per a tu les festes?

Una distracció molt gran que pilles al cap d’un any, “disfrutes”, et desfogues en la festa perquè és una cosa que ens ha agradat tota la vida. Des dels nostres avis, els nostres pares i nosaltres, que fem el paper dels avis.

Ha canviat la manera de viure-les des que no eres ambaixador?

Sempre canvia, no la manera, canvia la economia que hi ha d’aleshores a ara. Ara el personal s’agafa més llibertats, ixen més tiradors perquè es crema més pólvora, ixen més arcabussos. Abans hi havia els menys possibles, 10 o 20 que podien. Hui eixos són 30 o 40 perquè hi ha més economia i compren més. Hi ha més “gastos” i més beneficis per poder-ho fer.

1963

Any 1963, primer any que Toni feia l'ambaixada

Fa dos anys que Cristobal Piñeiro t’ha agafat el relleu com a ambaixador del bàndol moro el dia 11 de maig. Com ho has viscut?

Per un costat veus un descans, perquè després de 53 anys fent l’ambaixada vols que arribe el dia per estar tranquil. Per l’altre costat notes la “vellea”, perquè saps que és això. No va ser cosa meua, el metge em va dir que no podia fer-la, vaig haver d’agafar ànims i veureu com a bo. Veure que el xic va eixir “a flote” em va parèixer bé. Per a mi haguera dit, jo ho haguera fet aixina o “aixana”, però em va agradar el que ell va fer. Alguna volta havia d’acabar-se, això està clar.

Quan i perquè vas començar a ser ambaixador dels moros vells?

Vaig ser apuntador [persona que porta la història de l’ambaixada per si s’equivoquen poder-ho comunicar]del meu tio Agustín, el germà de ma mare, que era l’ambaixador. L’apuntadora era ma tia Francisca, la seua germana, però va vindre un any que estava constipada i vaig haver de dir-li-ho jo sent un xiquet. En apuntar-li-la dos anys me la vaig ensenyar de memòria, perquè abans la estudiava.

Com m’agradava la construcció, estàvem fent la guarderia dels xiquets, però va vindre el contractista Sarrió i ens va dir que en acabar ja no hi havia feina. El meu cosí “Tanquetes”, “Panyeta” i jo vam veure que a França buscaven obrers. Vam anar d’Alacant i d’allí a Estrasburg, on ens vam treure un contracte de treball. Vaig vindre en maig a veure les festes. El meu tio es va quedar “ronco” i va dir, “Toni, vas a dir tu enguany l’ambaixada perquè no puc parlar”. Ma tia Francisca me la va apuntar i jo me la vaig estar estudiant dos o tres dies abans. El dia 11 vaig fer l’ambaixada i va eixir prou bé, segons ells. I el meu tio em va dir “ara eres tu l’ambaixador”.

Aleshores el trage d’ambaixador era sencer, amb capa, gel·laba, el sable... Però el meu tio tenia un sable que li havia donat un general que hi havia ací, i me’l va donar. Jo feia l’ambaixada amb eixe sable.

Ma tia Francisca era la que m’apuntava però després va vindre la de Sorolla, que ha estat dient-me-la un any i un altre. Fins i tot un any que em vaig constipar vaig dir l’ambaixada.

1975

Any 1975

Durant quants anys vas exercir d’ambaixador?

53 consecutius. Jo pegava unes caminades bestials pel terme de Biar, i me n’anava a donar de menjar als gossos que estan a l’Aler, entren anar i vindre a 9 quilòmetres. Una setmana abans de festes al tornar quasi arribe a casa. Vam anar al metge, em va fer un “electro”, no li va agradar i ens va enviar a Villena amb ma filla Maria José. D’ací a Elda, on em va agafar el cardiòleg, que em va dir que tenia una arítmia profunda.

La infermera li va dir que jo deia l’ambaixada i ell em va prohibir fer-la, perquè no podia tindre excitacions ni emocions, ni cabrejos. “Pues me ha jodido usted”, vaig dir.

  • ¿Porque no puede hacer la embajada?

  • No señor, porque si no puedo tener emociones ni excitaciones, no puedo comprar ni lotería. Porque si compro y me toca, estoy en el cementerio

Li vaig dir a la infermera que com sabia que jo feia l’ambaixada, i em va dir que era de Beneixama, que li agradaven molt les espies de Biar i quan vaig a veure-les et veig a tu cridant en el cavall. T’he conegut de seguida.

1980

Any 1980

Que implica ser ambaixador? En quins actes es participa com a tal?

Una il·lusió. És com un ofici, igual que el que ix marxant. Des de molt jove he tingut unes costums, m’agradava llevar la Mare de Déu i la vaig dur 7 anys, mentre estava a Biar. Aleshores la Mare de Déu només la podien dur fadrins, casats cap. Després quan vaig pillar l’ambaixada era una feina que havia de fer en festes. Al principi m’ho vaig pillar molt a pit perquè estava davant d’un públic i havia de fer-ho molt bé. Cada any la feia amb més ganes i seguretat, darrere d’un any un altre. A voltes en contra dels de casa perquè no volien, però jo la feia. Mai l’he deixat de fer.

1985

Any 1985

Com et preparaves l’ambaixada?

Conforme anava a l’Aler anava dient-la, al anar i al tornar. Fins el dia 10 de maig que anava el meu fill a donar de menjar als gossos, però jo ja sabia com havia de dir-la.

Demanaves opinió a algú més?

No, perquè com jo la dia, quan acabava ma tia Francisca, que feia d’apuntadora amb mon tio Agustín, venia i em pegava dos besades: “T’ha eixit de categoria”. I a mi amb això em sobrava per tornar-la a dir. Era un acte més de la festa.

1995

Any 1995

Després de 53 anys fent-la, hi ha canvis d’un any a un altre?

Sempre és la mateixa, sempre s’ha dit la mateixa ambaixada.

Perquè vas decidir deixar-ho?

Quan ja no podia dir-la, per un costat a ma casa es van alegrar, van dir “ja està bé”, perquè jo tenia 79 anys. Sempre tens una cosa o una altra, a estes edats. Quan em pregunten quants anys tinc dic 21, però fa 60 anys que els vaig complir. Tinc 81. I ara si haguera de dir l’ambaixada la diria idènticament igual, perquè me la se de memòria i no m’estranyaria gens poder dir-la bé. Però les excitacions i tot això m’ho prohibeix, haig de llevar cura.

2006

Any 2006

Quin és el moment que més t’agrada de l’ambaixada?

Les últimes frases de l’ambaixada. Quan jo ja he dit qui era, que feia, i dic que “ells” [els cristians] estan allí perquè nosaltres volem que estiguen. De totes maneres, si haguera de dir quina és la millor frase... des que comença fins que acaba la veig fenomenal. La puc dir com el Pare Nostre, de punta a punta, la meua i l’altra, la dels blanquets.

T’emocionaves i t’enfadaves dient-la?
És que has de ser així. Perquè l’ambaixada isca com Déu mana, si has de mostrar mal caràcter ho has de fer, amb les paraules que siguen. I quan tens tranquil·litat has de donar a entendre que estàs tranquil. Sempre li he donat molta importància. Més de quatre vegades assajant-la deia, ací he de posar-me de mala llet, o ací he de tranquil·litzar-me. Quan la deia anant i venint rectificava el que havia d’arreglar o no.

2016

Any 2016, últim que va donar l'ambaixada del dia 11 Toni

Quin és el millor record que guardes? I el pitjor?

No podria dir-te’n cap, perquè he viscut moltes coses. He viscut tres ambaixadors dels blanquets i tots m’han paregut bons, però el que més m’ha agradat i amb qui més satisfet em quedava era amb Jaume Parra, quan jo era més jove. Un “rato” que passàvem molt bo era la Taula de l’Ambaixador, a la planta dels Moros Vells, que convidaves a l’Ajuntament i les amistats. Allí tenies l’opinió de la gent. També tenia la dona que al principi no eixia ni a veurem perquè estava tremolosa, tenia més nervis que jo. Després en vista del que li deien, “menuda ambaixada s’ha arreat Toni”, ella s’animava i ja veïna a veure’m. Després els fills han eixit de capitans, tinc alguna fotografia a casa, amb la filla i la neta de capitanes el dia 11 amb el seu pare al costat d’ambaixador. Al cap de tant de temps és un acte més de la festa que no li donaves importància perquè duies tant de temps i el tenies tan ensenyat que era una cosa natural. He tingut moltes felicitacions que venien a la Taula de l’Ambaixador, i eixes coses, vulgues que no, t’omplin de satisfacció.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Mitjà

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] "VIDA", per Borja Richart https://t.co/ufNaoynjLZ https://t.co/sCMEiXOzVn
4hreplyretweetfavorite
BiarDigital L’equip de Govern i la Plataforma segueixen donant passes per portar el Centre de Dia a Biar https://t.co/F0K0unDeZe https://t.co/YiajqV9zpH
13hreplyretweetfavorite
BiarDigital El biarut Juan Sanjuán Poveda (BeCúbica) viatjarà a Silicon Valley després de convertir-se en el projecte guanyador… https://t.co/WHtIGMgeUu
BiarDigital Mari Pau Amorós: "Han hi hagut moltes coses bones que no he sabut valorar i les valore ara" https://t.co/bCp4Mw455c https://t.co/TqvjvpVLal

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine