• Inici
  • Entrevistes
  • Fent poble
  • Dos professors fan un estudi d'usos lingüístics dels alumnes de l'IES Biar

Dos professors fan un estudi d'usos lingüístics dels alumnes de l'IES Biar

| Eduard Garcia Molina | Fent poble
Dos professors fan un estudi d'usos lingüístics dels alumnes de l'IES Biar

Fa un any dos professors de l'IES Biar decidiren implicar-se en un projecte que van posar en marxa per saber l'índex de la capacitat de parlar valencià entre els alumnes de l'IES, passant un formulari entre l'alumnat i traent-ne estadístíques i conclusions sobre l'ús de la nostra llengua entre els més joves. Ella i ell són Lorena Sedano, natural d'Oriola afincada a Bocairent, professora d'economia i qui ens atén en un perfecte valencià, i Sera Silvestre, natural de la veïna localitat de Banyeres de Mariola, i professor de llengua i literatura castellana.

 

Com va néixer la necessitat de realitzar este estudi sobre els usos lingüístics a l’IES Biar?

Sera: Va néixer per curiositat, volia saber el nombre d’alumnes valencianoparlants, és una cosa que sempre em roda pel cap indiferentment d’on em trobe, i també va ser perquè una vegada comences a treballar amb els alumnes la curiositat s’amplia... també per contrastar-ho amb aspectes com el parlants de valencià que hi ha en el PIV o en el PER, quants xics, quantes xiques, quants hi ha al poble, etc... en realitat és interés lingüístic i mera curiositat.

Lorena: jo sóc d’Oriola i em quidra l’atenció quan algun alumne em diu que amb sa mare parla en valencià però amb son pare canvia al castellà, tinc una curiositat per conéixer estos casos que tinc tan lluny, per això quan Sera em va dir de fer este estudi vaig accedir.

 Figura2

 

Quina acollida va trobar este estudi entre l’alumnat?

S: Els xavals no van posar cap impediment participant sense problema, tenien curiositat per saber la finalitat, però ningú no es va negar, de fet també van participar els alumnes de Villena sense cap problema, és una cosa oberta a totes i tots.

Quins mètodes vau utilitzar per a fer l’estudi i quant de temps vos va portar?

L: Sí, tota la part d’estadística la vaig fer jo, vam fer un qüestionaria tancant on teníem huit variables -el sexe, el municipi, la llengua habitual que s’utilitza amb la mare, la llengua habitual que s’utilitza amb el pare, la llengua que parla la mare, la llengua que parla el pare i la llengua d’ús habitual-, amb estes variables vam passar un qüestionar els mesos d’octubre o novembre de l’any passat a través dels tutors per a que els ompliren els alumnes.

Una volta teníem les dades vam passar -amb una mostra de 342 alumnes- a un programa informàtic, vam començar a fer gràfics -és cert que podríem haver fet molt més-.

Els qüestionari eren anònims clar...

L: Sí, de forma totalment anònima, amb preguntes tancades sense nom.

Després de les conclusions de l’estudi com valoreu la salut del valencià en l’IES Biar i en el municipi de Biar?

S: A mi m’ha sorprés, perquè els estudis que hi ha fins ara diuen que estem en la línia Alcoi-Gandia que estableix que som una de les aglomeracions de parlants entre el 66 i el 68 % de valencianoparlant, mentre que segons el nostre estudi les dades parlen d’un 70 % de valencianoparlants. El nombre de parlants de valencià per tant ens sembla bastant alt, si bé és cert que una cosa és que el parlen habitualment, però el 70 % amb capacitat de parlar valencià em sembla una quantitat prou elevada.

L: De fet a mi em crida l’atenció que quan un valencianoparlant parla amb una persona castellanoparlant canvia de llengua, no sé perquè ho fan, però així és.

 027

Parlant de les possibles millores que es puguen fer per enfortir la nostra llengua, penseu que el decret de Plurilingüisme pot millorar la salut del valencià al nostre IES i en general al País Valencià?

S: En relació al Decret crec que tot allò que es faça dirigit a l’ús i la normalització del valencià està ben fet, però el que cal fer és dignificar la llengua i la cultura, si no les dignifiquem la gent no se sent atreta per eixa llengua i cultura. Pots afegir hores de valencià, també augmentar el nombre de mestres, ajudarà, però si no hi ha dignitat de ser i participar d’eixa cultura la cosa no millorarà.

Eixint un poc de l’àmbit educatiu i en esta línia que estem parlant penseu que la reapertura de Canal Nou -A punt- i de posar en marxa el conveni de reciprocitat que es va prometre també entre Catalunya amb TV3 i les Illes Balears amb IB3 podria ajudar a la normalització de la llengua?

L: crec que la televisió pública és una necessitat bàsica, ho dic perquè ací a Biar el valencià es parla i s’escolta, és habitual per a vosaltres, però si baixeu a la meua zona, el Baix Segura, l’única forma de poder escoltar el valencià és una televisió i ràdio públiques, per tant ho considere bàsic.

A més el Decret de Plurilingüisme a la meua zona també ha generat polèmica perquè deien que si es tria un nivell baix de valencià això acompanya un nivell baix d’anglés i així no es poden tindre les mateixes possibilitats, un raonament que no entenc per què es considera una «imposició del valencià» quan jo crec que sou bilingües, és el que m’agradaria tindre a la meua zona.

Segons l’estudi les dades a La Canyada i el Camp de Mirra són preocupants, si bé és cert que a Biar i Beneixama els números són molt millors respecte a l’ús de la llengua, com valoreu esta situació?

S: Respon a la realitat social, Beneixama crec que té menys immigració castellana, aleshores el valencià es manté amb més vitalitat, i La Canyada en part ha rebut en els últims anys molta població de Villena, evidentment això ha afectat a l’ús del valencià.

Com afectarà eixe trasllat de població en un futur no ho sabem, el que sí que esbrinem és que a La Canyada eixe ús de la llengua hauria d'incentivar-se més. Biar en canvi sembla que està prop de la mitjana d’ús per a l’establit en la línia Alcoi-Gandia, la situació és la que és i a partir d’ahí s’han de prendre mesures, si bé és cert que pense que en eixe sentit l’IES Biar està fent una tasca impressionant, perquè pensem que si els alumnes de La Canyada i el Camp de Mirra no es desplaçaren a Biar i ho feren a Villena... el valencià tindria moltes menys oportunitats.

 Figura7

A nivell del carrer s’ha posat també en marxa una campanya per fomentar la nostra llengua per part de la Conselleria d’Educació, com la valoreu de cara als valencianoparlants i castellanoparlants més joves?

S: Un element bàsic que hem de tindre en compte és quina llengua decidim emprar quan estem en el carrer, perquè si ho penses les dades donen un 70 % de valencianoparlants en la nostra zona, però ixes al carrer i no tens eixa sensació.

Pense que l’Institut sí que està fent la seua tasca pel valencià, normalitzant-lo i mantenint-lo, en part dignificant-lo, però això no arriba al carrer, supose que eixe punt està per treballar, tot i que no sé de qui depén exactament: de l’IES, de les famílies, de la societat? Per això parlava de que cal dignificar la cultura, perquè ja podràs fer classes, que sinó la dignifiquem no arribarem al carrer.

 

A quines conclusions vos ha fet arribar este estudi?

S: les conclusions hem anat destacant algunes, sembla que la situació del valencià al Camp de Mirra i La Canyada està un poc més complicada, en canvi a Biar m’ha donat la sensació d’estar en un punt intermig al voltant de 60-40 % i a Beneixama la vitalitat del valencià em sembla espectacular, hi ha una quantitat de parlants de valencià prou sòlida i que assegura la llengua al poble.

L: A mi personalment les dades per població no em van sorprendre perquè més o menys és com esperàvem, no són dades que quidren l’atenció poderosament... també pense que el valencià és una llengua amb múscul.

S: L’aportació de l’alumnat de La Canyada era més gran, tot i que Beneixama té més població, això ens va fer arribar a la conclusió que a Beneixama la població està envellint-se, per tant la població a La Canyada també podem confirmar que és més jove, i per esta raó aporta més alumnat a l’IES malgrat tindre menys població.

L: Tenim la idea d’ampliar l’estudi i incloure altres poblacions de la comarca, en un principi hem pensat de fer-ho a Banyeres, localitat on resideix Sera, i fer-ho també a Bocairent, on actualment estic residint jo, i fer també un estudi com hem fet a Biar per a Banyeres i Bocairent i posteriorment fer una comparativa i d’eixa forma fer un anàlisis del valencià comparatiu, entre els sis pobles.

S: Pensem que serà una iniciativa interessant ampliar l’estudi, de fet vam gaudir molt ella i jo en la realització del treball, esperem tirar-ho avant i ampliar-ho...

 Figura6

D’ací uns anys teniu previst a la millor repetir l’estudi i veure com evolucionen les dades amb l’experiència d’este primer estudi.

S: clar que no ho descartem, de fet l’estudi tindria pes i sentit si es fa comparatiu amb el pas dels anys per poder-ho comparat. Ací tenim una foto, però ara necessitem fer una altra foto per veure si la cosa va avant o almenys es manté.

L'article té 85 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).