1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Pau Valdés: “A Primera Regional l’objectiu no ha de ser només la permanència sinó un poc més”

La majoria de veïns i veïnes de Biar han participat, d’una o altra manera, en algun tipus d’esport local. Les dificultats per conformar equips sòlids i estables per aguantar les temporades en un poble tan xicotet com el nostre són moltes. Reeixir en la competició i aconseguir èxits esportius encara és més complicat. Enguany l’equip juvenil de futbol del C.D. Biarense ha quedat segon classificat de la lliga, amb el premi de l’ascens a Primera Regional. Una gesta així no es veia des de la temporada 2006-07. Parlem amb Pau Valdés i Vicente de la Asunción, que formen el cos tècnic, i amb Alberto Albero, jugador i capità de l’equip, sobre la temporada que ha acabat, les claus de l’ascens i la futura temporada. Fem un repàs del panorama futbolístic i esportiu al nostre poble.

 

Com s’havia plantejat la temporada 2016-2017? S’esperava l’ascens a primera regional?

Pau: Vam començar amb reunions a l’agost i a principis de setembre ens vam reunir el cos tècnic per començar els entrenaments. La temporada es va planificar sense l’objectiu de l’ascens, perquè érem nous i no sabíem amb qui ens anàvem a trobar, tot i què Vicent sí que havia entrenat en les categories inferiors a alguns jugadors. Amb el que ell coneix a nivell d’entrenador, ha fet tots els cursos d’entrenador fins al nacional, i l’experiència que té i el que he pogut aportar a nivell de ciències de l’esport, de preparació física, volíem crear una simbiosi de qualitat per dur l’equip en una línia però sense un objectiu clar. Si ens ho hagueren dit a principi de temporada ja ho haguérem firmat, perquè el Biarense quan puja ho fa una vegada cada 10 anys. No és fàcil en un poble tan xicotet.

Quines han sigut les claus de l’ascens?

Vicente: Principalment, la unió que hem tingut amb els xavals; que creiem que s’ho han passat molt bé i han anat a gust a entrenar. Després el feeling que hi ha hagut entre ells. Ens ha sorprès que han sigut molt aplicats, el que els hem demanat sempre ho han intentat plasmar sobre el terreny de joc. Així dóna gust, que s’intente als partits el que es treballa als entrenaments. Ho han fet i els ha eixit. La unió i el bon treball.

Alberto: La millor clau ha sigut el treball constant cada setmana, sense arribar a pensar en la següent. Pensar en la setmana que et toca jugar.

El “partido a partido” que diu Simeone...

Parlem de gent jove, entre 16 i 18 anys. Com es gestiona una plantilla que ja s’acosta a la maduresa?

P: Es gestiona des de dins. Sobretot amb mà esquerra però establint unes normes. No es pot arribar i que tot siga un camí de roses, però tampoc cal que siga una dictadura. Saber en cada moment què toca, riure o treballar i ser seriosos. I en eixe aspecte ells (els jugadors) ho han fet molt bé.

A: Hem gestionat molt bé els temps perquè sempre que ens ha tocat treballar de valent ho hem fet, i quan ha tocat riure, ens hem rigut.

V: Uns més, altres menys. Però és normal (riu).

P: En tots els grups, sobretot d’adolescents, passa això. El caràcter de cada persona influeix en el grup. Es tracta d’un grup de vint adolescents i no és fàcil portar això.

juvenilBiarense

Els qui observem l’esport local des de fora veiem els resultats, els partits, la classificació. Però, des de dins, ens podríeu explicar la forma de treballar i la relació entre l’entrenador, l’equip tècnic, preparador físic...?

P: Enguany s’ha establert la figura de coordinador esportiu, que fins ara no tenia el C.D. Biarense. La coordinació del club i la unió d’entrenadors ha estat molt més organitzada. De fet, és el primer any que entrene i és la única visió que tinc. L’organització ha estat molt bona, en contacte amb el coordinador i el coordinador amb nosaltres i la directiva. Ha sigut un pont que ens ha fet estar informats i funcionar molt a gust.

Com es valora l’absència d’equip sènior del C.D. Biarense, cap on s’haurien d’encaminar els jugadors que acaben la etapa de juvenils?

V: Quan acaben amb l’equip juvenil és una edat roïna perquè molts van a la universitat i a Biar sempre és difícil tindre un grup de 18 o 20 xavals que puguen estar compromesos, entrenant dos o tres dies a la setmana i competir els caps de setmana. Altres anys que s’ha fet l’equip sènior, es va parlant amb els jugadors per veure amb quanta gent hi comptes, perquè les temporades es fan molt llargues, i cal decidir si es va avant o no.

Com ens explicaríeu com es viu des de dins del Biarense l’evolució de la temporada i com es prepara?

P: A l’equip vam dir que realment no hi havia un primer i segon entrenador, que anàvem a estar Vicent i jo però que anàvem a ser una mateixa persona, al mateix nivell, cadascun aportant els seus coneixements. Hem creat una connexió que ha anat molt bé. En el tema de lesions, que en el meu cas era el preparador, n’hem tingut molt poques, una en el camp i altres fora. En eixe aspecte hem treballat bé i s’ha notat. Altres anys havien tingut més lesions, pel cas que fóra. Vicent i jo cada setmana parlàvem, estàvem molt connectats, i planificàvem setmana a setmana. Més que res perquè si planifiques a més llarg termini i després al partit veus alguna cosa que t’ha passat i no ho tens planificat, no pots millorar-ho a la setmana següent. Era una planificació a curt termini.

V: M’agradaria afegir i destacar, en este cas, la tasca de Pau. Perquè per circumstàncies sempre he estat fora del camp i el que ha estat a peu de camp i ha portat la batuta ha sigut ell. És digne d’admirar, perquè en esta edat i competició els xavals solen tindre lesions musculars o esquinços, i s’han treballat exercicis per a previndre lesions. Ell ha s’ha trencat l’esquena com a preparador físic i a peu de camp, i jo he estat veient els bous des de la barrera.

A: Poques vegades mentre jo he estat al C.D. Biarense hem tingut un entrenador, com en este cas Vicent, i un preparador físic, més orientat a la salut esportiva. Hem tingut molta sort enguany i després es veuen els resultats. No hem tingut quasi lesions, molt bé.

Segons els xavals arriben a l’edat adulta, és possible que baixe el risc de lesions?

P: No, va tot en funció del treball que tu fas, de la càrrega i de com gestionar-la en un entrenament i un partit. També hi ha molts exercicis de prevenció de lesions. Enguany totes les setmanes hem treballat la propiocepció en un exercici o altre, per previndre les lesions. Perquè al final l’equip és un grup de persones, i quan falla una o dos el vaixell trontolla. A més que no som professionals, i la salut és fonamental.

De cara a la pròxima temporada teniu prevista la incorporació d’algun jugador?

P: Realment encara no ho sabem, perquè acabarem ara en breu i hem de gestionar els que se’n van i els que arriben de segon any de cadets. Més o menys l’equip queda prou compensat. Potser algú no continua però a dia de hui no ho sabem. Quan posem les cartes sobre la taula ja gestionarem fitxatges o incorporacions de fora. De moment no sabem res.

43

Algun objectiu per a l’any que ve?

P: L’altre dia a l’entrenament molts tenien por de jugar a Primera Regional, una categoria més. Realment enguany no hi ha hagut un altre equip que jugara amb tanta noblesa i criteri com nosaltres. Això ho diem nosaltres però també gent de fora. De cara a l’any que ve l’objectiu no és només la permanència sinó un poc més. Ells ja estan rodats de com funcionem, han vist que esta metodologia ha funcionat. Si continuen i tenen les mateixes ganes, serem segurament a la part alta. Tampoc volem vendre la moto.

A: Com deia Pau en el passat entrenament, si la gent no vol jugar en Primera Regional perquè té por és com aconseguir un premi i que ens el lleven de les mans. Tinc moltes ganes de jugar en Primera Regional perquè no passa tots els dies en este club.

Entenem que de cara a la nova temporada, el suport de les famílies i la grada és indispensable?

P: Sí, la grada sempre dóna suport. L’espectador és un jugador més. No si qui deia que és el jugador número 12. Perquè tira, espenta, anima. I és un plus de motivació externa per als jugadors. Des d’ací fem una crida a tot el poble i aficionats al futbol que baixen més a sovint. Sé que està lluny, tenim el Verge de Gràcia més a prop, però tenim un camp molt bo. Tot i això encara costa.

A: Ara que parles de la família. Volem donar les gràcies perquè sempre que hem tingut que anar fora, hi ha hagut familiars que han estat disposats a dur-nos.

V: Als pares sobretot, que hi han estat sempre.

Perquè els desplaçaments i les despeses, els heu de costejar vosaltres?
P:
Això ho gestiona el club, però posar autobusos i això és inviable perquè ens desplacem 20 o 25 persones i seria prou costós. Aleshores els pares són els que s’impliquen i, de nou, els donem les gràcies.

Després també teniu el suport de l’Ajuntament i de la Cooperativa Elèctrica?

V: Això són coses de junta. (riures)

Per últim obrint el camp. Quina valoració feu de l’esport a Biar, i concretament del Biarense i el futbol?

V: A l’esport local se li hauria de donar moltíssim més de suport. Hi ha cosetes però podria haver-ne més. Veig molt interessants les iniciatives d’esport al carrer. Però tot açò ha de ser un tema d’educació. Si des de xicotets no s’educa en l’hàbit de fer esport, serà complicat que de la nit al matí vulguen fer-ne. Des de l’Ajuntament i demés institucions s’ha de fomentar al màxim, perquè a Biar encara se li ha de donar una espenta.

P: Des de la base fins edats més madures, en qualsevol club a nivell esportiu, s’hauria de plantejar tindre personal format en l’àmbit de l’esport. Entenem que fa anys ens han entrenat pares voluntariosos perquè no hi havia res més. La formació en ciències de l’esport és molt jove i fa 20 o 25 anys no existia. Ara sí. En tots els clubs s’hauria d’integrar a tota esta gent, que fan promoció de l’esport perquè els xiquets en practiquen durant tota la seua vida. S’ha de professionalitzar el sector esportiu del poble però també a nivell estatal.

Molts èxits i si voleu afegir alguna cosa, és el moment.

V: Felicitem als jugadors perquè a banda que hagen jugat bé, el que més ens ha omplert ha sigut que els equips contraris ens han felicitat per la noblesa i el joc net dels xavals. Fins i tot molts àrbitres ens han felicitat pel comportament dels jugadors al camp. Els resultats estan molt bé però els afalacs de rivals i estaments arbitrals encara més. Sempre hem intentat inculcar-los la paraula “respecte” i ho han aplicat molt bé. Han aprés valors, que és molt important.

A: Donem les gràcies al cos tècnic perquè sempre hi ha moments difícils, per problemes com que se’n va algun jugador, no arriben les victòries o qualsevol cosa. Ells han sabut sempre estar al peu del canó i dur-nos pel bon camí.

   yt    Instagram

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12

Xarxes socials

BiarDigital El coronavirus ha complicat que l'autobús s'òmpliga tots els dies d'alumnes com succeïa anys anteriors. Biar bellez… https://t.co/CZzHXUP5wZ
BiarDigital 😷Estos dos últims casos sumen un total de tres en els últims 14 dies a #Biar. Departamento de Salud de Elda, Consel… https://t.co/YBxjETKnLF
BiarDigital 📌Este mes en "La Columna de les Associacions" de Biar Digital en paper trobareu la col·laboració de la Penya Madrid… https://t.co/SdF53z8cuC
BiarDigital El llibre ja està disponible en les papereries-llibreries de #Biar. https://t.co/lkIkW5x7zu

1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6

Enquesta

Molt positiu - 15.4%
Positiu - 12.8%
Regular - 17.9%
Negatiu - 20.5%
Molt negatiu - 33.3%

Total votes: 39
The voting for this poll has ended on: Juliol 16, 2020
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com