Previous ◁ | ▷ Next

Coneixem la història de quatre amigues estudiant a València: Estela, Laura, Lucía i Mª Sol

A tan sols una setmana de Festes de Moros i Cristians, ens obrin les portes del seu pis d'estudiants a València aquestes quatre biarudes, Laura, Lucía, Mª Sol i Estela. Totes juntes han jugat als carrers de Biar, han estudiat a l'escola i ara també viuen juntes mentre cursen les seues carreres a la Universitat de València. Des d' "Estudiant fora" volem saber com els van els estudis i sobre tot com és la convivència al pis.

Què estàs estudiant? I què va ser allò que et va portar a decidir-te?

Estela (E): Enginyeria de l'Edificació o també anomenada Arquitectura tècnica. Fins l'últim moment no tenia res clar allò que volia estudiar, però com que m'agrada el dibuix tècnic, representar plànols, la informàtica, etc... em vaig decidir per aquesta.

Laura (La): Psicologia a la Universitat de València. Jo des dels primers cursos de l'ESO ja tenia clar més o menys que volia estudiar psicologia perquè em pareix una carrera fascinant, a més, m'agrada molt ajudar a les persones.

Lucía (Lu): Bioquímica i Ciències Biomèdiques al campus de Burjassot. Des de sempre m'han agradat les biomolècules i tot allò relacionat amb les infermetats. Sempre he estat encuriosida pels microorganismes patògens i que provoquen. M'encantaria investigar sobre la cura de malalties i treballar en un laboratori.

MªSol (M): Pedagogia a la Universitat de València. Vaig decidir aquest grau perquè des de ben xicoteta m’ha agradat tractar amb xiquets, però més especialment amb aquells que presenten algun tipus de dificultat d’aprenentatge o alguna discapacitat.

 

Per què vas triar València? Quina ciutat era la teua segona opció?

E: Volia viure la vida d'estudiant estar en un pis i conèixer gent nova, i a Alacant l'opció del pis la tenia descartada ja que podia agafar l'autobús tots els dies. Però al saber que Marisol, Lucia i Laura ja s'havíem decidit per València, no m'ho vaig pensar dues vegades.

La: Per moltes raons una d'elles és que els meus pares sobre tot la meua mare sempre em va animar a anar-me'n a estudiar fora i viure l'experiència que tant li haguera agradat viure a ella. A part d'això molta gent em va aconsellar que si podia i em donava la nota que anara València perquè la universitat és molt bona.

Lu: Va ser la meua primera opció perquè volia viure en un pis amb les meues amigues i també perquè és un lloc que està relativament prop del poble. L'altra opció era anar-me'n a Barcelona a estudiar però no m'entusiasmava tant perquè estava més lluny de tots.

M: Perquè, en primer lloc, el grau de Pedagogia no estava en Alacant, i en segon lloc perquè tres amigues de sempre també tenien la carrera allí.

 

D'esquerra a dreta: Lucia, MªSol, Laura i Estela fent una paradeta entre estudi i estudi.

 

Faràs tots els teus estudis a València o tens pensat canviar?

E: Per ara no tinc pensat canviar, ja que les coses em van bé i no tinc cap problema a València.

La: En un principi la carrera la vull fer a València i en tercer curs si res canvia vull anar-me'n d'Erasmus, el màster possiblement també el faça a València i el doctorat si tinc l'oportunitat el vull fer a l'estranger.

Lu: En un principi m'agradaria acabar tots els estudis a València, almenys el grau i segurament el màster també. Després, el doctorat (si pot ser) el podria fer a València o fora d'Espanya.

M: Encara no tinc clar que faré després de acabar açò no puc afirmar si seguiré allí, però la meua idea és acabar els estudis en València encara que si he d'anar a algun altre lloc o inclús a l'estranger no m’importaria.

 

Com veus el teu futur laboral quan acabes?

E (arquitectura tècnica): Com tots sabem l'edificació no està passant per uns bons moments, però a les conferències que ens fan a la universitat, ens plantegen un millor futur , ja que aquesta carrera no es basa sols en la construcció de noves vivendes. Espere que l'economia millore i no haja d'anar a buscar treball fora d'Espanya, encara que no m'importaria passar una temporada fora.

La (Psicologia): En aquestos moments, realment el veig prou malament. Hi han molts joves amb molt bona formació que estan a l'atur o que estan treballant en allò que poden, a més, la meua carrera està molt sol·licitada i cada vegada hi han més professionals i menys llocs als quals accedir. Encara no ho tinc clar però la meua idea és especialitzar-me en psicologia clínica o psicologia infantil, m'agradaria treballar a un hospital i per a poder accedir has de fer l'examen PIR que és una oposició que tots els psicòlegs han de fer si desitgen obtindre l'especialitat clínica i cada vegada oferixen menys places. Espere que la situació millore.

Lu (Bioquímica i Ciències biomèdiques): Ho veig un poc difícil perquè dins d'aquest àmbit hi ha molta competència ja que hi ha prou gent que vol treballar d'investigador/a i pocs llocs de treball, però es farà allò que es puga.

M (Pedagogia): Veig un futur difícil perquè ara la gent està molt preparada i els que entrem nous ens quedem enrere...així que ens queda molt d’estudi per davant.

Laura, MªSol, Lucia i Estela gaudint de les "Paelles Universitàries" a València.

 

LA CONVIVÈNCIA AL PIS

Què és el que més t’agrada del pis? I el que menys?

E: El que més m'agrada del pis es que em pilla a menys de 10 minuts de la universitat i no fa falta matinar tant. Però el que menys m'agrada es que es un quart sense ascensor, i cada vegada que arriba el diumenge per la nit i hem de pujar la maleta els quatre pisos... sens cau el mon damunt.

La: El que més m'agrada són els moments en els que estem les quatre al menjador, una gitada al silló i les altres tres apretades a l’únic sofà que tenim, sentint música, cantant, rient-nos. També són molt bons, els moments de locura que sempre tenim...d'anar corrents per tot el pis una d'arrere de l'altra, els ratets de cuina on provem a cuinar alguna cosa comestible.

Lu: Del pis m'agrada el lloc on es troba perquè per eixa zona hi han molts estudiants i prou ambient als bars. També m'agrada com és el pis i la meua habitació perquè és una de les més grans. D'altra banda, no m'agrada tindre que agafar tots el matins el tramvia per anar a la universitat i els quatre pisos que hem pujar i baixar tots el dies. No obstant, estem les quatre molt a gust al pis.

M: El que més m’agrada del pis es que està localitzat en un carrer tranquil i prop de la universitat. El que menys m’agrada del pis es que es vell i sentim tot allò que fan i duien els veïns, i que per tant també ens sentiran a nosaltres i amb lo escandaloses que som...

 

Quines són les avantatges de viure amb gent que també és de Biar? I les desavantatges? (Si hi han)

E: Com que les quatre som amigues de tota la vida, els gustos son els mateixos pràcticament i a l'hora de comprar podem compartir-ho tot, i si tenim algun problema entre totes ens ajudem. De vegades ens coneixem tant que a les discussions sabem perfectament com atacar a cada una i com defendre'ns de cada una. Però els desavantatges son mínims

La: Els avantatges son per exemple que si convius en gent del mateix poble tens més confiança perquè els coneixes i més encara si son amigues des de l’ infància com és el meu cas. Desavantatges, doncs jo no trobe cap però tal volta perds l'oportunitat de poder conviure amb gent diferent a la que no estàs acostumada a vorer o estar.

Lu: Nosaltres tenim l'avantatge de que ens coneixem des que érem xicotetes i això és bo perquè sabem com tractar-nos i també quins són els nostres defectes. Per contra, pense que no es cap desavantatge viure amb gent que coneixes.

M: L’avantatge és que hi ha bon rollo, hi ha confiança, ens riem a la gana, quan tenim algun dubte ens ho preguntem i que sempre puc contar amb elles per al que faça falta

 

Vesprada de crêpes al pis amb Javi Albero, un altre biarut a València.

Qui és més ordenada de totes? Per què?

E: Totes som ordenades ja que les zones comuns sempre estan ordenades. Però a les habitacions hi ha que dir que a les mes xicotetes només deixar una camisa damunt de la caira i tindre la taula de l'escriptori amb papers, ja pareix que un terratrèmols haja passat per allí.

La: Pel que fa a les zones comuns pense que totes som igual. Pel que fa a les habitacions jo em considere que soc prou ordenada, però pel simple fet que la meua habitació és la més xicoteta.

Lu: Jo crec que totes som més o menys ordenades.

M: Totes som ordenades i ho som més en les zones comuns. Encara que en les habitacions més xicotetes es nota més el desordre.

 

Qui és la més cuinera? Qui prefereix, per contra, rentar els plats?

E: Som totes cuineres menys Laura que las sua especialitat es parar taula mentre nosaltres cuinem, però cal dir que les truites de creïlla a qui millor li ixen son a mi.

La: Estela i Lucia. A mi per contra no m'agrada res cuinar i de fet cuine molt poc, sols quan és necessari, prefereix parar la taula. Pel que fa a la rentada dels plats hem estipulat un ordre en el que cada dia renta els plats una.

Lu: Estela, Marisol i jo som les que més cuinem mentre Laura es dedica a parar taula sempre.

M: Cuineres som totes, encara que Laura preferix posar la taula, diu que és la seua especialitat. I a l’ igual que netejar les zones comuns, per a rentar els plats també tenim horaris i cada dia ho fa una.

 

En falles amb un gran grup de biaruts.

 

A quina de totes li agrada més dormir?

E: Sens cap dubte Marisol i jo som les que hivernem al pis, tampoc tant, però ens encanta dormir la siesta i si es pot fer la del borrego millor que millor, també solem ser les que més dormim a la nit, encara que a Laura de bon mati se li apeguen els llençols moltes vegades.

La: A mi m'agrada molt dormir i de fet crec que de les quatre soc la que més dorm, he de dir que més d'una vegada he arribat tard a classe per quedar-me dormint, però realment qui disfruta molt dormint és Marisol, per a ella les siestes son sagrades, si no dorm no és persona, està comprovat!

Lu: A Marisol és la que més li agrada dormir i també a Estela , però la que més hores dorm és Laura per l'horari de classe que du. Si per les tres fora es passarien el dia dormint.

M: Les més dormilones som Laura, Estela i jo, quan diem de dormir siesta, ja poden fer soroll que no ens desperta ningú.

 

Quan teniu temps lliure entre Universitat i estudi, què més vos agrada fer?

E: Fer deport i quan vegem l'oportunitat ens escapem a córrer o a jugar al voley, o fem xarrades al comedor per a contar-nos coses o hi ha dies que ens pega per fer de cuineres i fem creps o alguna coca.

La: Anar al centre comercial que tenim prop de casa i de vegades eixim a córrer o anem a l'universitat politècnica a jugar a voley platja.

Lu: Ens agrada parlar i contar-nos com ens ha anar el dia i tot això però alguna vegada també hem anat a fer-nos una cerveseta

M: Pegar una volteta a un centre comercial que tenim prop, també anem a jugar al voley platja (Lucia i jo ens em apuntat a un curs de voley platja), a córrer i fer les “gosses” en el pis.

 05

Entrenament de Volei Platja a la Universitat de València.

 

Quan hi han discussions de convivència, quins solen ser els motius?

E: Majoritàriament sol ser per el pa. Les discussions al pis son mínimes, encara que a Marisol i a mi ens agrada fer-li la punyeta a Laura.

La: Si discutim és per el pa, perquè moltes vegades se'ns oblida comprar-lo o me'l menge jo quasi tot.

Lu: Solen ser pel pa.

M: Els motius pels quals discutim solen ser pel menjar, a l’hora de estendre la roba i posar la llavadora.

 

Què coses has aprés al viure fora de casa?

E: a valorar la faena que fa ma mare a casa i a valorar més els diners de cada una.

La: He aprés a conviure en més gent, a tindre't que "buscar la vida".

Lu: He aprés a valorar més el que tinc a casa i també a fer coses que abans no feia com planxar la roba.

M: A posar la llavadora, a cuinar i al que més em aprés es a valorar el preu de les coses. A més a més, a valorar tota la faena que tenen que fer les pares per a mantindre una casa i que no falte res.

 

Què és allò que trobes a faltar de viure a casa dels teus pares?

E: allò nomenat abans i anar per el carrer i no trobar-te a ningú conegut.

La: El menjar calent i acabat de fer

Lu: El menjar acabat de fer i eixir de classe i trobar-me que està la meua gosseta i ma mare esperant-me.

M: Trobe a faltar el fet de no preocupar-me per certes coses com el que estiga la nevera plena, la roba neta, que traure per a sopar...

 06

Sopant a València amb amics de l'IES Biar.

 

Si vols pots afegir alguna anècdota que haja passat al pis.

Aquestes biarudes són un poc romanceres i ens conten que un dia estaven en el balcó de l’habitació d’ Estela cotillejant-li al veí del costat el comedor, perquè si s’apropaven ho veien tot. Allí estaven elles averiguant-li el comedor quan de sobte MªSol s’apropa a mirar i sent a algú tossir...i quan va mirar era el veí que les estava veient com miraven. Les faltaven cames pa fugir de la vergonya que van passar, fins hi tot van tancar la persiana!!

Lucia ens conta una anècdota de principiants als pisos sense ascensor: “Vam demanar dos botelles de butano perquè se'ns estava acabant la que ens quedava. Quan va vindre el butanero li vam dir que si podia muntar-nos-les, després li vam pagar el que corresponia, li vam donar les gràcies per muntar-nos-les i quan anàvem a despedir-lo ens diu: "Normalmente se da propina". Se'ns va quedar una cara...que Marisol anava a donar-li 10€. Finalment, li vam donar dos o tres euros i el xic ens va dir que en això sobrava. Quan se'n va anar estàvem plorant de la risa.”

Estela encara riu quan recorda la guerra d’aigua contra MªSol. “Tot va començar quan sens va ocórrer tirar-li aigua gelà a Marisol mentre es dutxava i llevar-li ta tovallola per a que no poguera eixugar-se. Tot anava be fins que només tirar-li l'aigua amb gels ella ens va apuntar amb el telèfon de la dutxa i ens va banyar tota la cara, i clar ni tapades amb mantes podíem entrar a furtar-li la tovallola, ja que ella ens arruixava, Lucia i jo anàvem mullades de dalt a baix i el corredor era un riu. Vam agafar paraigües per cobrir-nos, però res. Mentre nosaltres no deixàvem de riure i passar-ho be, el remugó de Laura va ser bonic quan va eixir de la seua habitació i es va veure l'escampada de paraigües, mantes i tot el piso banyat, ens va dir de boges cap a dalt!

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Programa complet de la VIII Fireta d'Estiu https://t.co/FZ4d518h8T https://t.co/6IUSEqAExU
BiarDigital La biaruda Ángela Palazón s'incorpora al Xaloc Alacant i jugarà en primera divisió https://t.co/iNPhYMTyMN
BiarDigital "Acude", per Mayte Salguero https://t.co/uwPKHo4tJd
BiarDigital Nova concentració per rebutjar l'últim assassinat masclista a Elx i una nova agressió a El Perellonet… https://t.co/RrtaHJp4kO

Enquesta

PP - 8.4%
PSOE - 55.7%
Compromís - 20.5%
Esquerra Unida - 6.9%
M'abstindré - 3%
No ho he decidit - 5.4%

Han votat: 332
Enquesta tancada on: Març 26, 2019
Joomla templates by Joomlashine