La religió és una activitat privada. Tan respectable com qualsevol altra. Ni un àtom menys. Però ni un de més. Per això, els aparells institucionals pels quals una religió regula l’activitat dels seus fidels i les seues pròpies, configuren especifiques associacions privades. Amb els mateixos drets que qualsevol altre activitat: esportiva, cultural, econòmica o acadèmica. En tot cas, l’Església seria una institució de dret privat subjecta com les demés a la legislació pertinent i amb un paper purament moral i teològic.

Quan tenia 7 anys ma mare volia apuntar-me a “solfa”. La seua il·lusió era que ma germana o jo haguérem aprés a tocar el piano, però estic segur que s’hauria conformat amb què algú dels dos haguérem reeixit tocant la caixa (amb tots els meus respectes cap a la caixa i cap als qui la toquen). No sé què deuria pensar ma germana de tot això en aquella època, però jo ja tenia prou amb els partits de futbol que organitzàvem cada vesprada en eixir d’escola; en això es basaven aleshores les modernes activitats extraescolars sense les quals, com tots sabeu, els xiquets dels 80 i dels 90 ens hem convertit...

El físic Stephen Hawking diu que tot es pot explicar amb paraules i amb dibuixos. No seré jo qui contradiga tan llorejat i important investigador astrofísic. Però el que passa últimament en la celebració dels plens municipals és difícil d’explicar amb paraules i impossible de transcriure amb dibuixos, excepte si ens acollim a algun dibuix surrealista del geni Dalí.

Des de fa anys s'està treballant en aquest tema a Biar. Hi ha hagut un intent fallit , per diferents raons que no vénen al cas, amb el sistema Wifi. Hi ha hagut algun intent d'alguna empresa privada, però sense èxit.

Continuació de l'article "Tornar l'espectacle a l'Ajuntament", que podeu consultar en el següent enllaç. Ja que tinc calent l’ordinador, no vull deixar passar l’ocasió de comentar alguns aspectes de l’últim ple celebrat el passat 26 de Maig. I ho faig en contra del meu cardiòleg de capçalera, que ha observat pujades anormals en la meua tensió arterial cada vegada que em pose davant de l’ordinador per visionar els plens municipals que es pengen a la xarxa social. I, ja se sap, en aquests casos, el primer hauria de ser la salut. Però aguantaré alguns plens més. No molts.

Amb l’arribada de l’estiu els pobles es posen en marxa. L’oferta es dispara i pareix que no hi haja ni un sol cap de setmana sense cap compromís a què acudir: festivals de música, berbenes, festivitats de sants i marededéus, sopars populars i firetes d’estiu, les quals pareix que hagen de convertir-se en la gallina dels ous d’or dels pobles.

La imatge dels veïns de Barcelona aplaudint espontàniament els Mossos d’Esquadra és genial. Més encara després d’uns anys en què el paper d’aquest cos policial ha estat molt qüestionat arran de casos que fan pudoreta, les coses com siguen. Ara, però, la societat s’ha tret el barret perquè, certament, s’ho han currat i és l’orgull d’un país. Els mitjans de tot el món així ho corroboren en fer del cos policial català un exemple de rigor i de faena ben feta. Enrere queden els casos Quintana, els maltractaments als calabossos o les agressions innecessàries. Sembla que la societat civil ha passat...

El passat 18 d’agost, en plena canícula estiuenca, amb molts aficionats i aficionades amb el banyador o biquini posat i gaudint d’unes merescudes vacances, va començar a rodar el baló pels estadis de futbol espanyols. Un cop més, l’esport anomenat “rei”, tornarà a ser protagonista dels nostres més baixos instints antropològics, amb immenses alegries, però també, amb immenses decepcions. Ens tornarem a indignar amb els immorals contractes econòmics de molts dels seus protagonistes, però tot i això, els alçarem al capdamunt dels altars esportius més lluminosos. Ens escandalitzarem per un error...

Sé que no és molt original aquest encapçalament. Però és la veritat. Amb la caiguda de les primeres fulles de la tardor, dies cada vegada més curts i les primeres vesprades gèlides i ombrívoles, són una invitació per refugiar-se a casa i reflexionar sobre assumptes pendents que a un li sobrevolen pel cap. Un d'aquests assumptes podria ser la notícia: "Els Franco s'atrinxeren al Pazo de Meirás". L'Ajuntament de Sada, A Coruña, on s'ubica el pazo (¿) que va ser d'Emilia Pardo Bazán, va aprovar reclamar a la Xunta de Galícia que retiri a la...

El 7 de Novembre d’enguany es celebra el centenari de la Revolució Russa, coneguda també com la “Gran Revolució Socialista d’Octubre”. Un dels esdeveniments més transcendents del darrer segle i, molt possiblement, de tota la història de la humanitat. La Revolució de 1917 va significar la materialització pràctica, baix la direcció política i organitzativa del dirigent rus, Vladimir Ilitch Ulianov, més conegut com Lenin, de la tesi marxista de la lluita de classes i la fonamentació del que seria el primer estat socialista del món. Vista en perspectiva, suposà l’inici d’una nova fase històrica,...

El passat 17 d'octubre, l'alumnat de 4t d'ESO, al llarg de tot el matí,  vam anar a la casa de cultura de Biar, a veure  una exposició anomenada "Llapis, paper i bombes". Primer, vam entrar, i vam veure que, en un racó hi havia una antiga maleta oberta, amb una bandera republicana, i fotocòpies de dibuixos sobre la Guerra Civil (1936-1939) fets pels xiquets que la van viure. La bandera republicana estava col·locada perquè  representava el govern que havia estat present a Espanya des de 1931-1939.

Article publicat originalment en el llibre de Festes de La Canyada, juliol 2017. Als pobles menuts com Biar o la Canyà ja se sap el que passa, que tot se sap, i precisament quan ma mare, Josefina Molina, va obrir el seu estudi fotogràfic el 1988 a Biar no va passar desapercebut, com és lògic. Jo era molt menut, sols tenia 6 anys, i poc recorde d’aquell piset al carrer del Perino, al costat del Convent, sols els meus jocs infantils entre aquelles habitacions, mentre ma mare feia els primers passos com a fotògrafa professional. Tot i això, l’estada al primer pis dreta del Perino sols va durar...

En un reportatge periodístic del passat 26 de desembre de 2017 al diari “Información” en el qual s’analitzava la trajectòria d’Àngels Nieto com a investigadora de l’Institut de Neurociències, resumia un dels últims descobriments del grup investigador que ella dirigeix: per què el cor es troba al costat esquerre del cos.

El tancament de l’hotel "Villa de Biar", ja té data: 27 de Maig de 2018. El Grup Hoteles Poseidón, ha decidit liquidar abans d’hora (tres anys), el seu contracte de gestió de l’hotel i donar per finalitzat el seu projecte empresarial a Biar. Deixa vint-i-un treballadors i treballadores a la cuneta de l’atur, la immensa majoria d’ells joves, amb ganes de treballar i de tenir un projecte de futur que se’ls ha truncat de manera inesperada i sobtada.

Li va costar, i molt, acabar l’etapa reina d’aquesta volta i acabar en una bona posició a la classificació general, al corredor amb el dorsal 1 i líder de l’equip ciclista Socialistes de Biar. I no serà perquè no tinga un bon equip. Un equip amb història. Un equip batallador fins a l’extenuació. Un equip de grans gestes. Un equip guanyador i bregat en mil batalles.

“Parte oficial de guerra” “En el día de hoy, cautivo y desarmado el ejército rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares”. Aquest és l’últim comunicat de guerra que va signar el General Franco, a Burgos l’1 d’Abril de 1939.

“Una premsa lliure pot ser bona o roina, però sense llibertat, la premsa mai serà altra cosa que roina” Albert Camus Entre el 10 i el 13 de maig ja pot esclatar una guerra, produir-se la darrera catàstrofe natural o destapar-se un altre escàndol polític o econòmic, que bona part dels habitants de Biar, sobretot els festers, no ens adonaríem fins passats uns dies. La bombolla que alcem entre nosaltres i la resta d’aquest món global i interconnectat ens aïlla (temporalment) del bombardeig constant d’informació a què estem exposats la major part del temps. Aquest parèntesi, per altra part, l’aprofitem...

“El feminisme és la idea radical que sosté que les dones som persones” Angela Davis El 8 de març d'aquest any em vaig trobar fent turisme a la capital anglesa. He d'admetre que estava emocionada, portava ja un parell de setmanes veient a les xarxes socials com el moviment feminista estava agafant força a l'Estat Espanyol. Tot i que estava un poc preocupada per si aquesta jornada no tenia èxit, no deixava de sentir-me il·lusionada per allò que podia passar.

El PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, es proposa recuperar el pols polític, i, per això, han decidit col·locar-se darrere de la pancarta en la reivindicació sobre la millora de les pensions públiques baix l’excusa de la revaloració mínima del 0,25 que fixa la llei aprovada en el 2013 pel Partit Popular.