"Ressaca electoral", per Josep Maria Pérez Romero

Superada la jornada electoral del 26J arriba el moment de la reflexió. Cal, per a tal efecte, elaborar un pensament propi no influït ni mediatitzat per interesos partidistes que únicament visibilitzen i ornamenten els resultats obtesos pels seus. Per això, i sense cap intenció de generar animadversions ni semblar pretensiós, he considerat oportú agrupar una sèrie de conclusions i preguntes que la situació postelectoral em desperta.

"Comentari sobre el treball sobre La Mahoma de Malena Martínez", per Justo Román Soriano

Amb tota la bona fe i il·lusió has escrit i t'han publicaten este mitjà un treball sobre "La Mahoma" i "Els Espies, però abans que tu, altres ja hi han escrit: Francisco Gonzales, Melecio Cerdá, Antonio Navarro i altres menys coneguts. Jo també he escrit alguna cosa sobre este tema, però no ho he publicat en cap mitjà. Tu utilitzes fonts i la hipòtesi a orri -amb abundància-, tot el món  l'usa: els historiadors, els arqueòlegs, fins i tot els matemàtics....

"El momento de nuestras fiestas de Moros y Cristianos, Biar", per Justo Román

En esta época que nos toca vivir, en la que existe un profundo problema de falta de ingresos para una amplia capa de población, no podemos contemplar y juzgar sobre las fiestas de moros y cristianos sin modificar nuestros juicios de valor sobre la misma y debemos de pasar a sacarle un partido máximo económico, en menor escala también se puede pretender esto en el resto de fiestas menores. Muchos pueblos ahora se lo están planteando Pasa a ser fundamental acoplar la fiesta a los intereses económicos, que revierta en ingresos turísticos, pero nuestra fiesta de Moros y Cristianos son tan antiguas...

"Biar, un pueblo "raro", per Julio Sanjuán

Sí, ya sé que en una provincia de casi dos millones de habitantes, un pueblo como Biar, con apenas 3.700, apenas merece la atención de los medios de comunicación. En realidad, en cuatro manzanas de una ciudad como Alicante o Elche ya se concentran tantas personas como habitantes tiene Biar. …Pero no es lo mismo.

"Ressaca constitucional", per Josep Maria Pérez Romero

La Generalitat Valenciana celebra el dia de la Constitució amb un acte institucional de màxim nivell a la Ciutat de la Llum d’Alacant. Entre copes de cava i la degustació de variats canapés, celebren amb alegria el 38 aniversari d’una Carta Magna, enaltida per molts i repudiada per molts més.

"Crisis municipal", per Josep Maria Pérez Romero

S’han acabat, per fí!, les festes nadalenques, cap d’any i Reis. Recuperem la tradicional rutina diària. Al treball, els que en tinguin. Els jubilats a les tertúlies matinals en el Plàtano. Els més menuts, a l’escola bressol, el majors, a l’Escola, a l’Institut o a la Universitat. També, els matins, es tornaran a omplir les terrasses amb aroma de bon café i gustosos “croissants”. Però, i dels nostres representants polítics, què? Doncs d’això toca parlar hui…

"Provisional i primer tast de la Xina", per Sergi Barceló

I com qui no vol la cosa, després de tot, ja sóc a la Xina. Estos primers dies, a voltes, m’ho dic a mi mateix per acabar-m’ho de creure, com si tot açò només ho estiguera veient en una pel·lícula. Shijiazhuang és lleig a matar, ni rastre de parcs verds amb gent gran fent ioga, ni senyors Miyagis de cara afable que amb els palmells ajuntats assenteix en passar tu pel davant. De moment tot és prou decadent i vertiginós: les avingudes són enormes i grises i els semàfors gegants pengen d’uns cables que arquegen massa, les llambordes ballen i esguiten quan passes pel damunt i ha plogut, els edificis...

"A una valenta", per Marina Maestre

Vaig dir que tancava temporalment el Blog i la veritat és que encara no he acabat amb la mudança i tot el “jaleo” que comporta però tenint en compte el dia que és avui (teòricament això havia d’haver-se publicat ahir, 8 de març) i les circumstàncies que m’han rodejat últimament, havia d’escriure aquest post. Dedicat a tu, auela, a una dóna ben valenta, de les que no ixen per la tele quan se’n van però de les que no han deixat tampoc mai de lluitar.

"El centre de Shijiazhuang", per Sergi Barceló

Hui he eixit a passejar pel centre. Ací no hi ha allò que se’n diu “nucli històric” perquè, bàsicament Shijiazhuang no té història. És una ciutat de nou milions d’habitants feta en pocs anys, sense massa miraments. És la capital de Hebei, una província que envolta la ciutat de Beijing i on s’amunteguen un gran percentatge de fàbriques i indústries de tot Xina. Per això li diuen la fàbrica de la Xina i és per això que és la zona on més contaminació hi ha.

"L'LGTBI, a Biar, naix malva..." per Sergi Gómez i Soler

Benvolgudes —alumnes— benvolguts; seré molt breu. Estic ben orgullós; de vosaltres. Hui presenteu una entitat cívica pròpia, vostra i ben vostra, amb l'atreviment joiós que vos caracteritza i que em té tan corprés. Un col·lectiu, Plataforma Malva li direu, que voldrà lluitar pels drets, la visibilitat i l'acceptació social de la gent LGTBI del vostre poble i dels d'a la vora Per això he volgut acudir-hi a l'acte de presentació, malgrat qualsevol malgrat, per fer-vos costat. Des de l'institut heu eixit i esteu cridats a fer una feina preciosa..., perquè no sé si veieu clar que vos heu forçat...

"El dia dels Dolors, Biar bóta...", per Sergi Gómez i Soler

Biar, a set d'abril de 2017. Divendres de Dolors. Això d'acabar l'institut i no tornar cap a casa, sovint és senyal de ventura. I ausades que n'he tinguda hui... La sèrie de coses que m'han arribat a passar són d'aquelles que no s'obliden, entre el dinar, el té amb llet a les cinc en lloc curiós i entre persones esplèndides, i l'arribada justeta al capdamunt del carrer Romero per al llençament de les bótes...Abans, però, he tingut el temps suficient per entendre la festa... Mentre sota l'aixopluc del Plàtan ratllava intents de sonet impossible per falta de referent, escolte, de lluny, la cançoneta...

"Els dolors de Biar", per Sergi Barceló

M’ha entusiasmat l’article que Sergi Gómez i Soler ha publicat al seu fantàstic blog al voltant del Dia dels Dolors a Biar. Tot i que ell a mi no em coneix, jo a ell sí. El vaig conèixer fa un grapat d’anys en un seminari organitzat per la Universitat d’Alacant a la Seu Universitària de Biar sobre la cultura popular valenciana. Van ser per a mi uns dies de descoberta, d’arqueologia etnogràfica, i és que les animetes que vivim als pobles – o vivíem –  som incapaços de sospesar la vàlua i la riquesa dels costums que ens descriuen i ens situen en un determinat hàbitat cultural. Sovint...

"De la ciència i altres casualitats", per M. Dimas Barsan

La història i la civilització comencen amb la invenció del llenguatge escrit. D’altra banda, la prehistòria comença amb el descobriment del foc, un descobriment accidentat. Els homínids aquells no sabien ni el que feien! Amb aquesta frase vull indicar moltes coses, entre la que destaca, que els de ciències són més llests que els de lletres. Les seues carreres són més difícils, ja que per a avançar han de fer-ho mitjançant la més intel·ligent fórmula del seu saber: La casualitat divina.

"Reflexions entorn al Ball dels Espies", per Justo Román Soriano

Durant els últims anys, tant amb governs municipals del PP com del PSOE, el Ball d'Els Espies ha anat perdent, al meu entendre, una certa gràcia que el caracteritzava com a alguna cosa estrident i fora del comú per les disfresses que s'utilitzaven de forma lliure, la simplicitat de la melodia, la manera estrafolària amb què es ballava i les carotxes que feien els balladors en acabar cada tonada del ball. Si bé és cert que esta festa hui en dia és multitudinària pel gran nombre de balladors que reuneix, crec que ha perdut part de l'interés que atreia nombrosos visitants per a presenciar les singularitats...

"Salve, pax europea", per Juan Carlos Valdés Pascual

El pròxim 9 de maig se celebra el dia d’Europa com a commemoració del naixement d’un embrió que derivaria en el que coneixem actualment com a Unió Europea. El 9 de maig de 1950, el ministre d’assumptes estrangers francès, Robert Schumann, feia pública la cèlebre declaració amb què es donava pas oficialment a una voluntat política per part dels governs d’alguns països europeus per iniciar certs processos d’integració. Un llarg camí s’ha recorregut des d’aquell moment. Camí que no ha sigut ni progressiu ni ferm, sinó que més bé s’ha demostrat com una senda tortuosa, recorrent una orografia més...

"Quan la poesia es fa objecte a les aules... (I)", per Sergi Gómez i Soler

Al meu institut, i des del meu departament..., bo, un dels dos que em tenen en condomini, el de valencià, cada any es proposa als alumnes que participen en un seguit de concursos postpasquals: el d'aforismes, el de paraules inventades, el de la poesia visual i un dels que més èxit tenen, els poemes objecte.

"El temps i l’espai en les festes de Moros i Cristians", per Pablo Ortín Perpinyà

Viatjar permet trencar les rutines, alterar la noció del temps i eixamplar horitzons vitals. Aquestes tres qualitats que destacava la periodista Judit Carrera en un article al diari ARA, es poden trobar també en les nostres festes de maig, que no deixen de ser un viatge temporal a un lloc diferent del Biar que cada dia habitem.

"Quan la poesia es fa objecte a les aules...(II)", per Sergi Gómez i Soler

I toca continuar amb l'exposició de les meravelles i no que els alumnes del meu institut han treballat a mena de poema objecte... Aquest que encapçala aquesta tongada darrera, fa referència a la violència... No cal paraula quan una gàbia i uns parracs diuen ja tant...

"Festa sí, respecte també!", per Ester Ferriz

Arriba maig i la gent de Biar ja ens afanyem per a preparar un any més les festes de Moros i Cristians. A tots i totes se’ns omple la boca quan parlem de les festes, les nostres festes. Les presumim, convidem a amics i coneguts a que vinguen a gaudir-les i conèixer-les amb nosaltres.

"No calia", per Sergi Barceló

Mira que li he pegat voltes al tema sobre si escriure o no escriure res, però ja sabeu, si calle rebente; de més a mes, si ara no dic res, el capità moro d’Acoi de fa uns anys no m’ho perdonaria. Espere que ningú s’ofenga per les meues paraules i m’agradaria que s’entenguera el to; qui em coneix sabrà captar el que diré.