• Inici
  • Just Román Soriano

"Comentari sobre el treball sobre La Mahoma de Malena Martínez", per Justo Román Soriano

Amb tota la bona fe i il·lusió has escrit i t'han publicaten este mitjà un treball sobre "La Mahoma" i "Els Espies, però abans que tu, altres ja hi han escrit: Francisco Gonzales, Melecio Cerdá, Antonio Navarro i altres menys coneguts. Jo també he escrit alguna cosa sobre este tema, però no ho he publicat en cap mitjà. Tu utilitzes fonts i la hipòtesi a orri -amb abundància-, tot el món  l'usa: els historiadors, els arqueòlegs, fins i tot els matemàtics....

"El momento de nuestras fiestas de Moros y Cristianos, Biar", per Justo Román

En esta época que nos toca vivir, en la que existe un profundo problema de falta de ingresos para una amplia capa de población, no podemos contemplar y juzgar sobre las fiestas de moros y cristianos sin modificar nuestros juicios de valor sobre la misma y debemos de pasar a sacarle un partido máximo económico, en menor escala también se puede pretender esto en el resto de fiestas menores. Muchos pueblos ahora se lo están planteando Pasa a ser fundamental acoplar la fiesta a los intereses económicos, que revierta en ingresos turísticos, pero nuestra fiesta de Moros y Cristianos son tan antiguas...

"Reflexions entorn al Ball dels Espies", per Justo Román Soriano

Durant els últims anys, tant amb governs municipals del PP com del PSOE, el Ball d'Els Espies ha anat perdent, al meu entendre, una certa gràcia que el caracteritzava com a alguna cosa estrident i fora del comú per les disfresses que s'utilitzaven de forma lliure, la simplicitat de la melodia, la manera estrafolària amb què es ballava i les carotxes que feien els balladors en acabar cada tonada del ball. Si bé és cert que esta festa hui en dia és multitudinària pel gran nombre de balladors que reuneix, crec que ha perdut part de l'interés que atreia nombrosos visitants per a presenciar les singularitats...

"Las aguas en Biar (Bihar)", per Justo Román Soriano

Sabido es que el topónimo Biar en árabe significa “lugar de aguas” y damos por supuesto que el cerro del castillo suponía una defensa natural y rodeado como está por dos ramblas, la de “Els Capellans y la de “ Els Molins” y también de montaña y amplio valle, se garantizaba el suministro del líquido elemento, además de la agricultura, la caza y el pastoreo.

"El Plàtano de Biar i la Lloca de Canals", per Just Román Soriano

Conexia aquell poble, Canals, des de fa molts anys, passaves per ell per anar a València i era famós per la seua fàbrica de calcetins Ferri, per la foguera de Sant Antoni i pel seu frondós arbre dit "La Llóca", un plàtano com el de Biar; un dia vaig pensar que este arbre tenia al peu una inscripció que deia que va ser plantat en 1914, el de Biar pensem que té 250 (hipòtesi) anys pel qual es podia fer una comparació climàtica entre Biar i Canals, quan també en el  grossor diferent dels dos i podríem saber els anys que té el nostre plàtano de Biar,  aproximadament, però amb més exctitud...

"Les aus a Biar", per Just Román Soriano

Sent jo xiquet els ocells formaven part important en la vida de les persones i especialment dels més petits, que ens assombràvem de vore aquells animalets volar a gran velocitat i fent a voltes piruetes, en hi havien alamont; en els carrers del poble, els teuladins, les oronetes (en l’estiu); en la muntanya àguiles, falcons, la tradicional peça de caça: Perdius, abellerols, tòrtoles, etc. també els aus de pas, torts, turcassos, i altres, canviant segons l’estació del l’any; en la resta cagarneres, paixarells , verderols, gafarrons (els més petits de tots), a tots estos era corrent agafar-los...

"La Guerra del 36 y antes y después en Biar (1ª parte)", per Just Román Soriano

Cuando empezó la República en toda España se quemaron iglesias y conventos, en Biar durante las fiestas de mayo de 1931, día 13, se quemó la imagen de la patrona “La Mare de Déu de Gràcia”, un monaguillo de entonces, Juan Valdés, hombre creyente huido a Francia en 1939, con el ejército republicano y población civil en retirada y que hizo la guerra con los republicanos y llegó hasta teniente, me contó lo siguiente sobre el tema: ”Después de la misa de las comparsas los monaguillos y el sacristán quitábamos las sillas que se ponían en medio de la nave para los feligreses y las amontonábamos a...

"La Guerra del 36 y antes y después en Biar (2ª parte)", per Just Román Soriano

Durante la guerra algunos propietarios abandonaron sus tierras y El Comité formado por los sindicatos y los partidos de izquierda se incautaron de sus propiedades, también la de otros propietarios y las tierras fueron cultivadas intensamente por El Comité y los sindicatos, también se incautaron del cine Moderno; terminada la guerra estos propietarios agrícolas recibieron con creces lo perdido, sus almacenes y cuadras estaban repletas y el cine Moderno había atendido y cancelado la hipoteca.

"Els antics camins a Biar, patrimoni a defendre", Just Román Soriano

Alguns historiadors i arqueòlegs assenyalen que la Via Augusta passava per Biar, però a més, que existia un camí pel qual Aníbal i el seu exèrcit d’elefants va travessar la península Ibèrica, els Pirineus i els Alps per a enfrontar-se als romans a les portes de Roma. Aquell camí que creuava Biar travessava el port de Penya Rubia, el riu Vinalopó per la foia i vorejava la Serra de la Solana per a entrar en el terme de l’actual Font de la Figura. Es diu que esta xarxa de camins antics s’usava fins el moment de la conquesta cristiana del Regne de València, moment en què se’n crear una variant la...

Sesión extraordinaria popular del día 22 de mayo de 1938

A continuació s'adjunta una transcripció d'una sessió extraordinària de l'Ajuntament de Biar celebrada en maig de 1938, durant la Guerra Civil com a text annex a l'article de Just Román Soriano sobre este passatge de la història: