• Inici
  • Eduard Garcia Molina

"Biar: un lent despertar", per Eduard Garcia

El 10 d'octubre de 2013 Biar va rebre la visita del president Alberto Fabra, una visita que va passar desapercebuda per a molts veïns i veïnes simplement perquè no s'havia anunciat per part de l'Ajuntament. Aquell dia les autoritats locals, provincials i autonòmiques i els seus simpatitzants amb vestit de diumenge segurament esperaven trobar-se a territori amic, ja sabem que Biar més enllà del revol quan van llevar les dames en Festes, quan es va produir la moció de censura i canvi de govern local, o l'oposició a la construcció de les macro urbanitzacions entre Biar i el Camp de Mirra no ha...

"Noves tecnologies i localitat", per Eduard Garcia

Article publicat en el llibre de Festes d'enguany. Fa uns anys en el meu article per a este Programa de Festes -hi ha qui tenim el costum de no dir-li Revista de Festes- parlava sobre els carrers de Biar, definint-los com les artèries i llocs de reunió de qui fa el poble, els veïns i veïnes, uns carres que formen part, no ens enganyem, d'un entorn del què podem sentir-nos molt afortunats de poder gaudir.

«Els problemes del carrer Sant Cristòfol i la incompetència política», per Eduard Garcia Molina

Quan els representants polítics elaboren els seus programes electorals ben bé es preocupen de dir que miren per l’interés general del poble, una llàstima que eixe interés desaparega amb el temps, o com passa a Biar, que desaparega en tan poc temps. Entenc que l’actual equip de govern municipal està format per tres forces polítiques diferents i per sis persones també diferents i no m’agrada ficar a tot el món en el mateix sac, si bé és cert que els «nostres» representants polítics haurien de recordar que un Ajuntament a l’igual que la resta d’institucions estan per a solucionar problemes, i no...

"La Canyada i Biar, molt per descobrir i compartir", per Eduard Garcia Molina

Article publicat originalment en el llibre de Festes de La Canyada, juliol 2017. Als pobles menuts com Biar o la Canyà ja se sap el que passa, que tot se sap, i precisament quan ma mare, Josefina Molina, va obrir el seu estudi fotogràfic el 1988 a Biar no va passar desapercebut, com és lògic. Jo era molt menut, sols tenia 6 anys, i poc recorde d’aquell piset al carrer del Perino, al costat del Convent, sols els meus jocs infantils entre aquelles habitacions, mentre ma mare feia els primers passos com a fotògrafa professional. Tot i això, l’estada al primer pis dreta del Perino sols va durar...

"Els nostres municipis i l'infrafinançament valencià", per Eduard Garcia Molina

El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos...

"La política municipal", per Eduard Garcia Molina

Ben sabut és que els termes que encapçalen este article: “política” per un costat i “municipal” per altre tenen la seua procedència en el cas del primer del grec, concretament de la paraula πολιτική que alhora té la seua procedència en πόλις, “ciutat”, totes dues es poden traduir com “relacionat amb els ciutadans o per als ciutadans”, per la seua banda la paraula “municipal” com és obvi va referit al municipi. Aleshores quan parlem de la política municipal ho fem de la forma administrativa més pròxima a la ciutadania amb el que té això de positiu i negatiu, si bé és cert que no és el mateix...

"Dilluns de ressaca electoral", per Eduard Garcia Molina

Recorde una d’eixes pel·lícules que pel seu drama t’impacten especialment, es tracta de ‘Los lunes al sol’ (2002) dirigida per Fernando León narra la història de tres treballadors que viuen al dia, anys després de la reconversió industrial a Vigo on les protestes es donaren de forma massiva a causa dels acomiadaments.

"Ciudadanos, punt i final", per Eduard Garcia Molina

En les meues classes d’informàtica m’agrada contar als meus alumnes alguna història dels precedents de la informàtica. Una de les que més m’agrada és la de l’invent del ratolí, un element que hui per hui és més que imprescindible en qualsevol portàtil o equip de sobretaula. Este útil invent va aparèixer de la mà de Xerox allà pels anys 60, empresa que coneixeran per ser fabricant de fotocopiadores i poc més, eixe invent va ser destriat pels directius de la companyia per no trobar-li utilitat, segurament els directiu hui s’hauran quedat pelats, i no per l’edat, sinó d’estirar-se del cabell per...

"No aplaudim la Marxa Radetzky", per Eduard Garcia Molina

Poques persones en un moment o altre de la seua vida no desenvolupen una preferència per un o altre tipus de música, la frase “quina música t’agrada?” és habitual, especialment entre la gent jove. És inevitable no conèixer desenes de cançons que encara que no ens agraden les identifiquem. Una d’eixes tonaetes és la Marxa Radetzky, la coneixeran perquè és l’última peça que s’interpreta en el Concert d’Any Nou que se celebra a Viena. Els privilegiats -i no ho dic només pel fet de poder assistir al concert i poder pagar l’entrada- que assisteixen aplaudeixen amb entusiasme, possiblement perquè...

"Amb el 8 de Març, ahir, hui i demà", per Eduard Garcia Molina

Una de les últimes brofegades que ha eixit de la caverna de Vox ha sigut voler declarar el 8 de Març com a “Día Nacional de las Víctimas de Coronavirus”, així ho va explicar el seu portaveu, Jorge Buxadé, un personatget vingut directament de les files de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, amb sou d’eurodiputat, a qui li agrada empinar el colze –o això sembla- en les nits electorals, i que més bé sembla tret d’un popular còmic espanyol.

"La mort de Guillem Agulló", per Eduard Garcia Molina

La mirada quan som menudes o menuts és una cosa que perdura en les nostres memòries, personalment recorde quan anàvem a Madrid, a veure la família de mon pare, que en els anys 70 van anar emigrant de la seua Castella natal a la gran urb madrilenya. A Madrid tot era diferent, i les visites als germans i germanes de mon pare marcaven l’agenda.

"Per què implicar-se?", per Eduard Garcia Molina

En el dia a dia de la vida de la majoria de persones tenim uns temps que venen marcats socialment i per una sèrie de regulacions, és a dir, per a la majoria el seu horari laboral marca el que poden fer abans o després d’eixe horari, qui treballem per compte propi –per a bé o per a mal- tenim més flexibilitat en este aspecte.