"Benvingut monsenyor Munilla", per Josep Maria Pérez Romero

Les notícies de caràcter religiós o relacionades amb la vida interna de l’Església Catòlica no solen tenir rellevància en mitjans locals d’informació general. Però en aquesta ocasió, i sense que serveixi de precedent per part meua, sí que pot ser interessant informativament els importants canvis realitzats en la jerarquia eclesiàstica  a la Diòcesi d’Oriola-Alacant. Uns canvis que poden tenir certa transcendència no només per a la comunitat catòlica, sinó per al conjunt de la societat que vivim en aquestes  terres alacantines i valencianes.

"Reventón Pepero", per Antón Miralles

No se me enfaden si les cuento algo que he visto esta tarde-noche [18/02/2022] en la TV. Érase que se era un país cainita (saben lo que quiero decir?) en el que había partidos de "izquierdas" (es un decir), la "derechona" y la ultra-derecha más asilvestrada.

"El Orejas", per Antón Miralles

Nunca he tenido perro. Nunca me hicieron "chiste". Solamente en mi vida tuve verdadero afecto por un chucho. Le llamábamos "El orejas", pues le faltaba un pedazo de una de ellas debido seguramente a alguna dentellada en alguna "movida" canina. Nunca lo supimos, pero en el destacamento en el que pasé un año entero, en mil novecientos sesenta y seis, junto al bosque denominado "El jaral" sobre la playa de Benzú, junto a la pista de tiro, en Ceuta, el Orejas era uno más en el destacamento.

"Un govern municipal sense futur", per Josep Maria Pérez Romero

Com en totes les festes, arriba el moment d’apagar els llums i donar gràcies a la mare naturalesa pel bon temps que hem tingut. Deixem enrere les emocions, els llums de colors, l’alegria de les marxes cristianes i la solemnitat de les marxes mores, el confeti, les serpentines i l'olor de pólvora. Les felicitacions pel bé que ha eixit tot i, no cal dir-ho, d’un merescut descans. I tornem a la realitat. A una realitat política que no és com ens expliquen, ni com volen que la vegem. És un altra i no sempre és de colors, llums, alegries i fanfàrries.

"Informació de proximitat: un instrument en favor de les nostres veïnes i veïns", per Eduard Garcia Molina

Els últims esdeveniments a Ucraïna amb una terrible crisi humanitària i destrucció, la desesperació per fugir d’un Afganistan devastat després de dues dècades de presència militar dels Estats Units i una guerra, deixat en mans ara dels talibans i la desesperació de les persones refugiades, o les pròpies conseqüències humanes, sanitàries, laborals, econòmiques o socials amb la pèrdua de milers de vides per l’actual pandèmia, ens han fet estar molt pendents, especialment, estos dos últims anys de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació.

"To er mundo e güeno", per Antón Miralles

Diecinueve de junio de 2022. Habiendo presenciado por televisión la campaña de las elecciones autonómicas andaluzas, hoy es el día en el que suelen ganar todos, a la hora de declarar. Juzguen Ustedes. Los PPeros han ganado las elecciones con un 24% de votos.

"Los sindicatos exigen...", per Antón Miralles

Paren el mundo, que me bajo. Junio de 2022. Campaña de elecciones en Andalucía [l'article s'envia el 02/06/2022]. Leo en el resumen de "Público" por internet que los sindicatos exigen a los partidos que solucionen el asunto de los sueldos miserables, etc. Le ha faltado al redactor de la "noticia" añadir la onomatopeya de las carcajadas que habrán soltado los banqueros a los que los sindicatos adeudan "la de Dios es Cristo" en concepto de préstamo para desarrollar la campaña electoral en Andalucía, con toda su pompa y circunstancia.

"La última barbaridad", per Antón Miralles

Voy a empezar posicionándome: Me encantan los niños. Creo que son de lo poco que le queda al mundo, decente. Me costaría horrores participar en un aborto. Tengo dos hijos [una filla i un fill] maravillosos a los que he visto crecer, y nunca hubiera pensado ni por un momento en que no estuvieran en el mundo conmigo.

"Per què implicar-se?", per Eduard Garcia Molina

En el dia a dia de la vida de la majoria de persones tenim uns temps que venen marcats socialment i per una sèrie de regulacions, és a dir, per a la majoria el seu horari laboral marca el que poden fer abans o després d’eixe horari, qui treballem per compte propi –per a bé o per a mal- tenim més flexibilitat en este aspecte.

"Toca hablar de campanas", per Malena Martínez Ferris

Toca hablar de campanas: hablar de las campanas de BIAR. No sin antes hacer un paseo por la historia y sin olvidarnos de que han sido testigos sonoros de las alegrías y avatares de nuestros antepasados.

"Els sistemes electorals", per Josep Maria Pérez Romero

Els sistemes electorals consisteixen, bàsicament, en un conjunt de regles i normatives que regeixen tots els aspectes de qualsevol procés de votació: quan es fan les eleccions, qui pot votar i qui no, qui es pot presentar de candidat/a, com s’emeten les paperetes, com i qui compta els vots emesos. Això podria ser un xicotet resum de les normes bàsiques en un procés electiu.

Història del poble, història periodística

La història dels pobles, dels municipis, és també la història dels mitjans de comunicació que han anat retratant el dia a dia de la seua gent, dels seus què fers diaris, dels seus monuments, de les seues festes i tradicions, o el seu treball, paisatge i records.

"Plaques solars al casc antic, per què no?", per Josep Maria Pérez Romero

En algunes ocasions els veïns i veïnes que habiten al casc antic de Biar es poden considerar ciutadans de segona classe. A les conegudes i tradicionals normes i traves burocràtiques, s’hi afegeixen les restrictives normes urbanístiques que pateixen en el moment que decideixen rehabilitar o construir un habitatge nou, i, se’ls afegeix en el darrers temps, la negativa per part de l’Ajuntament de torn (siga blau, rosa, roig o morat), la possibilitat, al veí o veïna que així ho considere oportú, de dur a terme un projecte d’instal·lació de plaques solars en la seua vivenda.

"Roge Blasco", per Antón Miralles

La radio. Siempre he sido un oyente incansable de la radio. Si bien la televisión tiene muchísimo más "tirón", pues cuenta con la imagen, y es capaz de ponerle cara a gente a la que siempre has escuchado por la radio pero nunca habías visto, y pone imágenes del mundo donde nunca imaginarías poder llegar, hoy tengo el gusto de presentar a mis queridos lectores de Biar Digital a un hombre al que yo he escuchado la friolera de cuarenta años (40) siempre en Radio Euskadi, los domingos a las diez de la noche, compitiendo con los programas de fútbol (siempre he sido futbolero) hasta que oí hablar...

"Pediatría de Basurto (HOMENAJE)", per Antón Miralles

Aquella tarde habíamos tenido visita/revisión con Txutxín el pediatra de mi hija Lucía y gran amigo y compañero mío desde el colegio de párvulos. Sin novedad, aunque me dijo unas cuantas cosas que hacer si la niña se ponía mala. Ni a propósito. Esa misma noche, Lucía no dejaba de llorar y la temperatura subió demasiado. Tal y como me había dicho Txutxín, si pasaba lo que pasó, sacamos a la nena de su cunita y la bañamos con agua fría, aunque la temperatura volvió a subir al momento, a casi cuarenta grados. No lo pensamos ni medio minuto. María (mi mujer) se quedó con Pablo, que estaba dormido...

"Old Christians", per Antón Miralles

Ayer [12/10/2022] vi en la tele un reportaje antiguo sobre la tragedia del avión del equipo de rugby del colegio Old Christians de Montevideo. Aquel grupo de estudiantes cuyo avión se estrelló en la cordillera de los Andes.

"Qatar, el Mundial de la Vergonya", per Josep Maria Pérez Romero

Treballadors obligats a treballar entre 16 i 18 hores diàries, set dies a la setmana, amb temperatures que arribaven als 50 graus. Unes condicions de treball infernals, al més pur estil capitalista. Però no són només les condicions d’una infame explotació laboral les que han patit els milers de treballadors immigrants de països com l’Índia, el Paquistan, el Nepal, Bangla Desh, les Filipines o Sri Lanka. Les precàries condicions d’amuntegament infrahumana que suportaven als habitatges, la manca de serveis elementals com la higiene i la seguretat, i tot això per un salari de misèria d’uns 200...

"Montalbano", per Antón Miralles

Andrea Camilleri, nacido en Porto Empedocle, al  sudeste de Sicilia, fue un escritor, guionista y director de cine. Su vocación tardía resultó ser todo un éxito. Vendió al estilo de los grandes escritores, miles de ejemplares de sus novelas (se hicieron 34 episodios) y los personajes lograron popularidad en todo el mundo.