Sandra Hernández: "més que valentia és un poc covardia ja que no volem afrontar els problemes que hi ha a Espanya i el que fem és fugir"

El setembre de 2012, Sandra Hernández va emigrar a Gal·les, fins el mes d'abril de l'any passat. La seua estància allà va ser amb motiu de treballar i aprendre anglés. Va trobar treball a través d'una agència i en només una setmana es va veure allí. La seua estada va durar huit mesos i a finals de gener  el seu cosí, José Antonio Marco, es va reunir amb ella allí, posat que també va anar per treballar a Gal·les. Actualment es troba de nou a Biar però no descartar tornar.

En la foto principal: Sandra a Riverside, Haverfordwest (Gal·les), juntament amb el seu cosí José Antonio.

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Gal·les i quan de temps vas estar allà?

La principal raó va ser que volia aprendre anglés com Déu mana i sobretot que ací a Biar no tenia feina i tampoc volia perdrer temps de la meua vida esperant ací.

Vaig estar 8 mesos l’any passat.

"no tenia feina i no volia perdre el temps esperant ací"

Fou una decisió molt complicada?

No. Ja feia temps que em rondava pel cap la idea però no acabava de decidir-me, perquè tampoc tenia clar on anar i en quines condicions. Va ser quan a través d’una agència ho vaig decidir i en una setmana de preavís em van dir on anava. Així que tampoc vaig tindre molt de temps per fer els preparatius.

"em van donar una setmana de preavís, així que tampoc vaig tindre molt de temps per fer els preparatius"

01

Sandra a Parrog, a la platja de Newport.

 

Quina ha estat la teua situació a nivell laboral i social a Gal·les? Coneixies gent d'allà? Hi havia altres valencians i valencianes?

En aquest sentit era una afortunada ja que jo anava amb el contracte ja firmat des d'Espanya. La sanitat la tenia coberta al 100%, els medicaments inclosos, tot un luxe hui en dia. I tot el cotitzat a Gal·les ho puc incloure a la vida laboral espanyola.

Coneixia a la gent de la feina i en el poble al final ens coneixíem tots, ja que era molt petit. Però anava a una acadèmia a Haverfordwest, la ciutat principal del comtat de Pembrokshire, i allí vaig conèixer molta gent. També a una parella que em van ajudar molt amb l’anglés, ja que en donaven classe de manera gratuïta. Molt bona gent! A més a finals de Gener va vindre el meu cosí a fer feina també allí i va ser un gran suport.

En el meu poble hi havia gent de Còrdova i també de Barcelona.

"A finals de Gener va vindre el meu cosí a fer feina també allí i va ser un gran suport."

Com definiries la vida a Gal·les? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna...

La gent és molt educada i he de dir que són molt hospitalaris. A mi personalment em va sorprendre molt.

Pel que fa als horaris allí és molt diferent. A les 7 del matí ja està tothom al carrer i a les 5 de la vesprada ja estan a casa. Les tendes tanquen molt prompte, llevat dels centres comercials a les ciutats.

En quant al menjar, el meu cas era prou bo, ja que el meu superior cuinava per mi tots els dies i era una dieta variadeta, amb les seues verdures i com no, la creïlla, una cosa que sí he de dir és que es fa prou d'avorrir. La gent a les 12 està dinant i mengen poquet i després a les 6 ja estan sopant i és quan es peguen l'atracó.

El principal hooby en Newport és el senderisme, el rugby, com no, i la navegació.

Els jóvens es dediquen a beure i a anar a festivals. També sorprén molt veure hómens casats tot el dia al bar bebent cervesa fins a rebentar. Això sí la festa és molt intensa però a les 11 de la nit ja no veus a quasi ningú pel carrer. Hi ha pubs que tenen càmeres en el carrer i has de tocar la porta per a entrar en plan privat, perquè està prohibit beure alcohol més tard de les 11 de la nit.

"la festa és molt intensa però a les 11 de la nit ja no veus a quasi ningú pel carrer."

02

Al Club de vaixells de Newport.

 

Quan els valencians parlem de Gal·les ho fem d’un país menut, on plou molt, com al Regne Unit en general, amb grans praderes verdes i on el rugbi i la participació del seu equip nacional en el Torneig de les Sis Nacions són molt importants, són tòpics o és el que has viscut allà?

És veritat que tot això allí és el més significatiu. La gent es torna boja amb el rugby. Quasi tots els xics el practiquen des de xicotets. També és cert que plou moltíssim però no és cap impediment per fer la vida diària. La gent no pilla ni paraigües, ixen amb l'impermeable i ja està. És molt diferent a la videa d'ací, ja que ací a Biar plou i ja no veus quasi gent al carrer.

"És molt diferent a ací, ja que ací a Biar plou i ja no veus quasi gent al carrer."

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

En part estic d’acord però més que res perquè és molt frustrant al principi no entendre res del que et diuen a l'estranger pel tema de l'idioma; però per altra banda pense que també més que valentia és un poc covardia ja que no volem afrontar els problemes que hi ha a Espanya i el que fem és fugir. Això sí, anime a tot el món que ho prove ja que és una experiència de la que aprens moltíssim.

"més que valentia és un poc covardia ja que no volem afrontar els problemes que hi ha a Espanya i el que fem és fugir."

03

Sandra Hernández a Carrg Coetan, a Newport.

 

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que has trobat més a faltar del poble?

El fet d'eixir a l’hora que siga i trobar-te amb algú conegut i fer-te una cerveseta i una picaeta. Allí és molt diferent. També totes les facilitats que tenim a casa: Internet, cotxe, tota la roba... Allí és impossible emportar-t'ho tot a la maleta jeje.

"el que més he trobat a faltar és eixir a l’hora que siga i trobar-te amb algú conegut i fer-te una cerveseta i una picaeta."

 

Has trobat moltes dificultats pel que fa a l’idioma?

Al principi prou, pel fet de que a Newport parlen Galés, és com ací el Valencià. Però poc a poc i amb ajuda de la gent que es parla més espai o intenta facilitar-t'ho, aprens prou.

"poc a poc i amb ajuda de la gent que es parla més espai o intenta facilitar-t'ho, aprens prou."

05

Sandra a Pentre Ifam, un dels monuments més importants de Gal·les.

 

Quines notícies t’arribaven del que passava a Biar o la resta del País Valencià? N'estaves informada?

La meua família i les amigues m’informaven de tot. Això sí quasi sempre eren coses roïns, sobre la crisi, pel que feia que pensara que tampoc em pedria res per estar lluny.

Això sí quan eren bones noticies em feia pena no estar, com per exemple als Nadals m’apetia molt estar amb la família, o quan va ser el naixement de la filla d’una amiga meua.

"em feia pena no estar, com per exemple als Nadals, o quan va ser el naixement de la filla d’una amiga meua."

Quines eren les teues impressions de la situació ací?

Sincerament tenia l’esperança de tornar i que tot haguera canviat una miqueta, però quan vaig arribar vaig vore que la cosa anava a pitjor i que en realitat podria haver esperat un poquet més per a tornar.

"tenia l’esperança de tornar i que tot haguera canviat una miqueta"

06

A Cardiff Castle (Castell de Cardiff). Cardiff és la capital gal·lesa.

 

Quines perspectives de futur tenies allà?

Allí podria haver seguit treballant però el jornal tampoc era molt gran i també he de dir que hi ha molta gent amb estudis, a l'igual que ací, i estan fent feina en llocs no qualificats, és a dir, la crisi allí també arribà.

La meua il·lusió era trobar alguna feina del meu. Ja que sóc Diplomada en Relacions Laborals i a més professora de Formació i Orientació Laboral. Tenia una mínima esperança de trobar alguna cosa sobre professora d'espanyol, ja que allí la gent ho demana prou, però al final no va poder ser.

"Tenia una mínima esperança de trobar alguna cosa sobre professora d'espanyol, però al final no va poder ser."

Quan et vas plantejar tornar?

Tenia moltes ganes ja que en un principi tornava per a Setmana Santa i al final em vaig quedar perquè el meu superior m’ho va demanar com a favor. Aleshores en Abril ja tenia ganes i mes perquè tenia un acte important familiar i les festes estaven a la cantonada. I com no, la terreta tira molt.

Però he de dir que mai se sap i pot ser que em plantejaria tornar, ja que ací la cosa segueix igual de mal.

"he de dir que mai se sap i pot ser que em plantejaria torna"

07

Sandra a les immediacions del Millenium Stadium Cardiff, l'estadi de rugby de la capital del país.

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital El Club de Patinatge Biar oferta proves gratuïtes tots els dilluns i dimecres de setembre. https://t.co/UsZegCVGRF
11hreplyretweetfavorite
BiarDigital La xarrada #StopAlFoc serà el pròxim dilluns 27 de setembre a les 18:30 a l'auditori de la Casa de la Cultura. https://t.co/84PIkP1CbX
11hreplyretweetfavorite
BiarDigital La V Reconco Trail #Biar torna després de la pandèmia. El diumenge 26 de setembre a partir de les 9 del matí al pas… https://t.co/8nZR1n5cmj
11hreplyretweetfavorite
BiarDigital Vos portem una nova entrega d’Estudiant fora amb Noelia Coloma Navarro, qui ens relata la seua experiència d’… https://t.co/ekiHjz9wP1

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com