Ester Ferriz: "Veient el que estava passant desitjava poder estar en casa per a formar part de tot"

Ester Ferriz va emigrar a Zürich (Suïssa) a principis de gener de 2013, on l'esperaven uns familiars del poble i amb un contracte de treball per un any a la Confederació Helvètica. Al març, el seu company, Frederic López, de Banyeres de Mariola (l'Alcoià), també va emigrar a Suïssa per estar a prop d'ella. Després d'un any d'estància allà han tornat al poble, i és per això que ens relaten la seua experiència personal.

En la foto principal Ester a Rheinfalls (Suïssa), l'abril de 2013.

Quines raons vos van dur a instal·lar-vos a Suïssa i quan de temps estàreu allà?

(Ester): Vaig estar un any, des de gener fins a desembre, a Suïssa. Vaig acabar els estudis universitaris i, veient la situació que hi ha a l’estat espanyol, se’m va presentar un contracte de pràctiques i, finalment, el vaig acceptar.

(Frederic): Vaig anar per estar prop d’ella, no tenia esperança de trobar feina. He estat 9 mesos aproximadament.

"Vaig acabar els estudis universitaris i veient la situació vaig aprofitar un contracte en pràctiques que em van oferir a Suïssa"

Fou una decisió molt complicada?

E: La decisió no fou gens fàcil. La idea d’anar-me’n tant lluny de casa, de la família, dels amics i sobretot del meu company no m’agradava, però el recolzament per la seua part va ser fonamental per a prendre la decisió.

F: Per a mi la decisió fou fàcil. Recolzar a Ester amb els estudis d’alemany i ja que ella era la primera en anar. Ajudar-la per si podia aconseguir unes perspectives de feina que semblaven bones i jo ja buscaria alguna cosa, ja que els homes sempre tenen més fàcil trobar feina.

"El recolzament per part de la meua parella va ser fonamental per a prendre la decisió"

 01

Fede i Ester a al riu Reuss, a Lucerna (Suïssa), el juny de 2013.

Quina ha estat la vostra situació a nivell laboral i social a Suïssa? Coneixíeu gent d'allà? Hi havia altres valencians?

E: Com he dit abans, jo vaig anar amb contracte de pràctiques. Açò suposava un sou molt per baix del sou mínim que allí hi ha. Però jo vaig anar coneixent a un matrimoni que em va ajudar amb totes les gestions i també econòmicament, tot s’ha de dir. Les companyes de feina m’ajudaren amb moltes coses, principalment amb l’idioma, clar està. Encara que, per altra banda, tot el que em van prometre en un principi per a quan acabara aquest contracte es va “esfumar”, per dir-ho d’alguna manera. És veritat que no és or tot el que rellueix. Dues vegades a la setmana anava a classes per aprendre l’alemany, la qual cosa va fer que coneguera gent nova, però valencià cap. I pel que fa als suïssos, diguem que són molt còmodes i no estableixen amistat amb els demés fàcilment.

F: Jo treballava de forner i he aprés molt. Però les condicions eren precàries comparades amb els treballadors fixos. Treball temporal subcontractat per hores, on ja tens incloses les vacances, sense acomiadament i sense tenir accés a llogar un pis (contracte temporal i amb renda baixa). De fet he tingut 5 llits diferents en nou mesos. Tinc família llunyana a prop d’on vaig viure i em van ajudar amb els tràmits amb l’administració i altres afers comuns. No en vaig conèixer cap de nou.

"Quan vaig acabar el primer contracte de treball les expectatives que m'havien dibuixat es van esfumar"

Com definiríeu la vida a Suïssa Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna...

E: Respecte als horaris, per exemple, jo, en un dia “normal”, entrava a les 7 a treballar fins a les 16 h., amb una pausa de 15 minuts per esmorzar i una altra de 30 minuts per a dinar, és a dir, tot el dia a la feina. Per al dinar la gran majoria es portava menjar preparat que venen als supermercats i, uns pocs, demanaven el menú que preparaven els cuiners del centre on jo estava. Quan parlava amb les més joves del temps d’oci tots coincidien que la millor forma de passar-ho bé és anar a la discoteca i poc més, però la gent més adulta preferia quedar-se a casa llegint un bon llibre o anar a passejar per la serra.

F: Sembla més individualista i amb menys contingut emocional. Els suïssos comencen la seva jornada abans que als països mediterranis i per la nit també pleguen abans. Dinar sobre les 12 del migdia, entre setmana fora de casa, hi ha una gran oferta de menjars preparats. Els agrada molt la natura i la muntanya, a part d’això segueixen el model occidental consumista. A mi em va sorprendre que són uns grans viatgers i també la forma de viure dels avis.

"La forma de vida dels suïssos sembla més individualista i amb menys contingut emocional"


Quan els valencians parlem de Suïssa ho fem dels seus rellotges, d'una democràcia participativa i directa, d'una vida ordenada, de referèndums, els Alps, el fred i d'un riquíssim xocolate, són tòpics o és el que heu viscut allà?

E: És cert que la visió des d’ací de Suïssa és d’un país quasi “perfecte” on tot funciona i tots estan encantats amb la vida que porten, però no tot és així. He tingut l’oportunitat de treballar amb gent de totes les edats amb les quals he agafat una mica de confiança per a poder preguntar-les directament. Moltes vegades es queixaven dels horaris, del tracte que de vegades ofereixen els patrons, de que allí està tot molt controlat, etc; però que alhora tot això és el que feia que el país funcionara i anara avant. Jo les comentava situacions que estan passant a casa nostra, la qual cosa els sorprenia prou i que pel que coneixien o sentien creien que la cosa no estava tan malament. Una de les preguntes que em van fer va ser si realment creiem que les manifestacions servien d'alguna cosa. Allí això es veu que no està molt ben vist. Esperem que no les toque eixir al carrer com ens toca a nosaltres fer ací... I per cert, xocolate hi ha a cabassos vages on vages!

F: La discreció, el pensament conservador, la seva solidaritat caritativa ONG, la banca financera, consumisme, sanitat privada, model tributari favorable als rics. Els aspectes positius una natura ben conservada, un conjunt de països que funciona, una democràcia participativa mitjançant ILP o referèndums vinculants. Voten quatre voltes a l’any i en cada votació poden tenir vàries consultes. Més que una vida ordenada, diria sana amb un 30% d’immigració i 4 llengües oficials a un país una miqueta més gran que el País Valencià. Són uns grans addictes al xocolate i tots els seus derivats. El que comporta un problema de salut pública amb gran percentatge de diabètics en la població.

"La visió de país perfecte on tot funciona que tenim ací està molt lluny de la realitat"

 02

Ester a Witikon (Zürich), el novembre de 2013.

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penseu?

E: Sincerament la valentia no és una de les meues característiques. Si me’n vaig anar va ser perquè en eixe moment vaig creure que era el millor. Però també perquè anava ja amb el contracte firmat, si haguera d'haver-me'n anat a “l’aventura” segurament, crec, que no haguera anat. Així que l’esperit aventurer del qual parla la ministra, personalment, no el vaig tindre.

F: No és la valentia o l’esperit viatger el que ens obliga a emigrar, sinó més bé una societat poc madura i en consonància uns polítics que no estan a l’altura. I ens condemnen a la precarietat, la qual cosa afavoreix als països del nord per l’entrada de mà d’obra qualificada i amb baix cost.

"No és la valentia o l'esperit viatger el que ens obliga a emigrar"

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que heu trobat més a faltar del poble?

E: Està clar que la gent és el que més trobes a faltar, però el moviment social que hi tenim, junt a la nostra terreta diria jo que és el que més.

F: Les relacions socials que tens al poble, les hores de sol i estar a la teva terra.

"Les relacions amb la gent del poble i estar a la teua terra és el que més trobes a faltar "

03

Fede amb un remolc ambulant de venda de carabasses a Witikon (Zürich), l'octubre de 2013.

Heu trobat moltes dificultats pel que fa a l'idioma?

E: Uff... començar un idioma de zero i, a més a més, tan complicat com és l’alemany costa molt. Nosaltres vam prendre classes abans d’anar amb el més bàsic, i jo vaig continuar allí amb classes, però el que no m’esperava era que el suís-alemany fora tan enrevessat. Quan la gent parlava amb mi directament utilitzaven l'alemany estàndard, però entre ells predominava el dialecte, cosa que feia que no entenguera moltes coses. El dia a dia feia el seu profit i poc a poc anava entenent tant un “costat com l’altre”, però en el moment que eixia d’aquest camp semàntic se m’escapaven les paraules. Tot i això puc dir que he arribat a defendre'm prou amb l'alemany.

F: Sí, portava sols sis mesos estudiant alemany i et trobes un dialecte alemany-suís que escrit pot no tenir grans diferències però la comunicació oral sí, ara no és problema ja que solen dominar diverses llengües. L’alemany és la primera llengua amb un 80% de la població, però les llengües minoritàries (francés, italià i romanx) tenen un bon tractament per part de l’administració i les empreses. A banda de que la majoria dominen l’anglès.

"Vam prendre classes d'alemany, però una vegada allà ens vam trobar amb un dialecte que trobàvem més complicat encara"

Quines notícies vos arribaven del que passava a Biar o la resta del País Valencià? N'estàveu informats/des?

E: Seguíem tot el que succeïa al País Valencià gràcies a les xarxes socials que fan un paper fonamental pel que fa a la difusió d’informació.

F: Sempre trobava un moment per seguir l’actualitat informativa de la terreta.

"Les xarxes socials fan un paper fonamental pel que fa a la difusió d'informació"

Quines eren les vostres impressions de la situació ací?

E: Veient el que estava passant desitjava poder estar en casa per a formar part de tot.

F: Sobretot t’arriba la impunitat de la corrupció i la falta de perspectives per als joves. Vaig seguir la rebel·lió de Canal Nou amb gran entusiasme esperava que el poble diria prou, però sembla que la gent està adormida.

"Veient el que estava passant desitjava poder estar en casa per a formar part de tot."

04

Fede i Ester participant a la Via Catalana internacional, a Zürich, a finals d'agost de 2013.

Quines perspectives de futur teníeu allà?

E: No cap, el pensament era el de treballar, estalviar i poder tornar a casa.

F: Jo no he vist mai futur, ja que per a mi el futur seria viure al meu país. Açò era més un parèntesi, que ens ha fet tornar amb més ganes.

"Un parèntesi que ens ha fet tornar amb més ganes"

Quan vos vàreu plantejar tornar?

E: Els contractes van acabar, els ànims per quedar-se eren nuls. La cosa estava clara al final...

F: Al saber que acabàvem els nostres contractes quasi el mateix dia i que no teníem ganes de quedar-nos.

"Els contractes van acabar, els ànims per quedar-se eren nuls."

05

Fede al riu Limmat, a Zürich, el juny de 2013.

Deixa un comentari

   yt    Instagram

Xarxes socials

BiarDigital RT @Biarsensacion: 🧥👛Compra als comerços AEBI o gaudeix dels bars i restaurants associats del 14 al 25 d'octubre i participa en el sorteig…
47mreplyretweetfavorite
BiarDigital Quatre dones han deixat les llistes de l'atur, tot i que cinc homes s'han donat d'alta, per tant el saldo és d'una… https://t.co/UfbrfK9gvB
8hreplyretweetfavorite
BiarDigital Els fulls per poder signar es troben en molts establiments comercials de #Biar. https://t.co/SSFzhjoUTz
BiarDigital Recordeu que podeu descobrir la vinyeta d'este mes amb el vostre exemplar de Biar Digital en paper, en les papereri… https://t.co/8ZZdUmj4rM

Enquesta

T'has enterat de...? - 4%
Ràdio Reconco - 54%
Xarrant pels colzes - 15%
Prenent la fresca - 5%
I tu, de qui eres? - 22%

Total votes: 100
The voting for this poll has ended on: Febrer 17, 2021
JSN Epic is designed by JoomlaShine.com