Previous ◁ | ▷ Next

Miguel Ferre: "Encara que porte 20 anys fora de Biar, no he deixat de ser un biarut per on he anat, un enamorat de les meus arrels, de la meua família i de la terra que ens va vore nàixer i a la que tornarem quan el futur diga"

Miguel a l'Auditori Nacional (2018) Miguel a l'Auditori Nacional (2018)

Vos portem una nova entrega de Biaruts pel món, esta volta des de Valdemoro (Madrid), amb Miguel Ferre Maestre qui de forma molt emotiva ens relata que "encara que porte 20 anys fora de Biar, no he deixat de ser un biarut per on he anat, un enamorat de les meus arrels, de la meua família i de la terra que ens va vore nàixer i a la que tornarem quan el futur diga."

També ens relata què és allò que més troba a faltar del poble, la seua vida junt amb la seua dona, Francis Galvañ i les seues filles, així com el seu orgull quan desfila juntament amb el seu germà i son pare per la Torreta amb els Moros Nous.

Quines raons et van dur a instal·lar-te a Madrid i quan de temps portes allà?

La raó va ser que vaig aprovar una plaça de músic militar en el Quarter General de l'Exèrcit de Terra.....i d'això fa més de 20 anys.

Han sigut 5 anys a Madrid capital, 5 a Ceuta i des del 2009 estem ací en Valdemoro (sud de Madrid).

02

Miguel i Francis a Ceuta (Maig de 2009)

 

Fou una decisió molt complicada?

La veritat és que no. Tot va vindre de colp a repent. Els meus amics (Vicent Berbegal i Jose Antonio Verdú) estaven fent la “mili” i varen eixir places de tropa professional músic... em vaig presentar, vaig aprovar tots els exàmens i quasi sense donar-me compte... em trobe ací 20 anys després.

Què et va fer inclinar-te per la música?

Jo no era diferent a tots els xiquets que comencen a estudiar música al seu poble simplement pel gust de poder aprendre i tocar en la Banda.

Recorde que jo volia ser músic de Rei Pàixaro, i eixa es la raó per la qual em vaig apuntar a música.

Despres vaig continuar al conservatori, i als 19 anys va ser quan es va presentar l'oportunitat d'opositar.

Jo havia cursat el Batxillerat a Villena, ajudava a mon pare en el camp i anava a tocar a les festes de Moros i Cristians dels pobles, però encara no sabia molt be quin camí triar... i vaig tindre la sort de poder triar aquest.

01

Proclamació del Rei Felipe VI (2014)

I alguna raó especial per la qual vas triar Madrid?

Els meus amics estaven ací complint el servici militar, també estava Paco Guillén (a qui he d'agrair-li molts consells).

Jo volia tocar en una banda professional que fora “gran”, perquè creia que era el millor i havia de buscar una ciutat que fora adequada per a poder continuar els meus estudis musicals i no ser un “ciudadano perdido”.

Vaig fer els exàmens pertinents i vaig poder triar la vacant del Inmemorial del Rey, on estaven 3 biaruts més.

D'aquesta manera, va ser una experiència irrepetible el fet d'eixir de casa i treballar del que volia i al costat d'amics del meu poble.

03

Biaruts residents a Madrid (2016)

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Madrid? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres biaruts i biarudes? Hi ha altres valencians i valencianes?

La situació actual crec que és molt bonica:

Per una part sóc músic militar (sergent primer) a la banda del Cuartel General del Aire en Getafe.

Per altra banda, i gràcies a poder haver estudiat on jo volia estos darrers anys, sóc Director de la Banda de música de Ciempozuelos, on tinc la sort de poder ensenyar a nous alumnes de música i dirigir la Banda.

La situació social és curiosa perquè visc molt a prop de dos grans amics meus des de menuts. Ells són Jose Antonio Verdú Guill (Campana) i Miquel José Martínez Martinez (Viriato), així que per sort per a tots nosaltres, estem en quasi contacte permanent i fa que les nostres arrels estiguen també ací.

La meua dona (Francis Galvañ Mataix) és de la Canyà, és per eixe motiu que tant en casa, com fóra de casa, parlem sempre en valencià i és la llengua amb la que parlem a les nostres filles, que sempre diuen que viuen en Valdemoro però que són de la Canyà i un poc de Biar.

Durant estos anys que vivim ací, hem fet amistats que fa que tinguem un nucli d'amistat i social molt gran.

04

Miguel amb la seua família (Maig de 2019)

La vida que fas allà dista molt de la que feies ací al poble?

La veritat és que sí. Quan vivia en Biar, com he dit abans, ajudava a mon pare a treballar al camp, i tocava en les festes de Moros i Cristians.

Van ser uns anys meravellosos, perquè vaig tindre la possibilitat d'estar molt a prop de mon pare i ma mare, als que tinc moltíssim que agrair, però jo sabia que no volia treballar tota la vida així.

Ara, la meua faena és exclusivament musical, tant en la faceta de tocar amb la banda militar, com en la d'ensenyament musical i dirigir.

Quan els valencians parlem de Madrid no podem deixar de fer-ho de la Puerta de Alcalá, dels seus chulos, dels entrepans de calamar, o del que fet exercisca la capitalitat d’Espanya, què ens pots dir?

Quan dius que vius a Madrid, tot el moó pensa que vius al costat de la Puerta de Alcalá... però no és així... jajaja.

Vivim a Valdemoro, que és una ciutat a 25 km de Madrid, ací fem la nostra vida: les xiquetes van ací al cole.... nosaltres a treballar... i quan ens donem compte fa un mes o dos mesos que no hem anat a la capital.

Està clar que és molt bonic el caminar per la Cibeles, la Puerta de Alcalà ... Sol... i totes les joies de Madrid, però cuando cae el sol... a casa... jajaja.

Auditori Nacional 2014

A l'Auditori Nacional (2014)

Hi ha molta gent que pensa que la gent que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

Crec que no som ni més valents que ningú, ni més covards.

Crec que és una opció que hi ha que triar en un moment de la teua vida. A cadascú li ha arribat en diferents moments. A mi em va arribar als 19 anys i crec que vaig fer el que devia. Els meus germans i els meus pares sempre han estat al meu costat i han segut un espill per a mi.

Encara que porte 20 anys fora de Biar, no he deixat de ser un biarut per on he anat, un enamorat de les meus arrels, de la meua família i de la terra que ens va vore nàixer i a la que tornarem quan el futur diga.

Què penses del fenomen que molta gent molt formada a Biar i altres punts se’n vaja fora per poder exercir la seua professió i trobar oportunitats laborals?

Crec que hem d'estar molt contents de poder treballar en les professions que hem triat, és a dir, no sempre podem treballar del que volem. Quan ho aconseguim... també volem triar a on fer-ho... crec que tot en la vida és molt difícil de tindre.

Hem de pensar que habitants de Biar aconseguim aportar al món el nostre granet d'arena. És a dir, som fills d'un territori que som importants en altres llocs d'Espanya o del món.

06

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que trobes més a faltar del poble?

Allò que trobe molt a faltar es l'ambient, és a dir, no sempre que hi han esdeveniments importants podem estar [a Biar], per algun motiu, eixos dies la nostàlgia està més present.

Un altra cosa que trobe molt a faltar, és el passejar pels carrers que em van vore créixer. Pareix que quan camine per ells el temps no haguera passat i sempre ho mire amb els ulls d'un xiquet que mira al seu voltant.

Hi ha un moment de l'any que em reconforta molt, però que em fa vore que tot queda enrere: és quan desfile de moro Nou en l'Entrà. Torne a passar pels carrers que ens van vore créixer, amb la sort de poder anar amb el meu germà i mon pare al meu costat i pareix que revisc aquella infància que tan bonica va ser i tants records guarde d'ella.

Véns amb freqüència al poble?

La veritat és que anem sempre que podem. Això no significa que anem tot el que ens agradaria, però sí que és veritat que sempre que tenim oportunitat anem a vore a la resta de la nostra família.

07

Ceuta (Abril de 2007)

Quines notícies t'arriben del que passa a Biar o la resta del País Valencià? N'estàs informat?

La veritat és que hui en dia, amb tots els mitjans de comunicació que hi ha, és difícil no estar al corrent del que ocorre allí.

De tota manera, sempre que parle amb els meus pares i els meus germans, em posen al corrent de tot.

Quines són les teues impressions de la situació ací?

La situació és la que hi ha en tots els llocs, és a dir:

Persones amb situacions familiars paregudes, intentant viure el millor que poden i estar contentes del que fan.

La veritat és que no canvia massa d'un lloc a l'altre.

08

A l'Auditori Nacional (2018)

Quines perspectives de futur tens allà?

La veritat és que soles demane ser feliç amb el que faig, estar al costat de la dona que vull i intentar educar a les meues xiquetes el millor que puga.

Sí que és veritat que totes estes coses (que no són poques), sempre les fem mirant de reüll a la nostra terra.

T'has plantejat tornar a instal·lar-te a Biar?

Qui sap... el futur no el coneixem ningú, encara que el nostre cos no visca en Biar, els nostres sentiments i les nostres tradicions i formes de viure... sempre estaran allí.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital "Discúlpame", per Mayte Salguero https://t.co/j2zqxVfAnv
24hreplyretweetfavorite
BiarDigital Valoració dels 100 primers dies de Govern Municipal: Compromís https://t.co/0iWNfYk0uP
BiarDigital Valoració dels 100 primers dies de Govern Municipal: Esquerra Unida https://t.co/LkZYt6UY4d
BiarDigital Els alumnes de l’IES Biar participen en un joc de rol sobre consum responsable https://t.co/2lHuMM5VQ2

Enquesta

Molt positiu - 12.2%
Positiu - 9.8%
Regular - 12.2%
Negatiu - 22%
Molt negatiu - 34.1%
Indiferent - 9.8%

Han votat: 41
Enquesta tancada on: Novembre 11, 2019
Joomla templates by Joomlashine