Previous ◁ | ▷ Next

Manuel Satorres Bretó: "No considere que jo haja sigut valent per vindre ací. He conegut casos d'immigrants que van vindre a treballar com es diria “amb una mà davant i l'altra derrere"

Fa escasos quatre mesos el nostre protagonista d'esta nova entrega de 'Biaruts pel món', Manuel Satorres Bretó, va decidir anar-se'n als Estats Units a aprendre anglés i aprofitar una oportunitat de treballar a l'altra banda de l'oceà Atlàntic. Concretament a Nova York, des d'on ens explica quina és la vida que fa allà, tan lluny del seus i del seu poble, així com valora alguns aspectes dels temps canviants que viuen els EUA.

Quines raons et van dur a instal·lar-te als Estats Units i quan de temps portes allà?

Les raons van ser l'oportunitat de treballar als USA i aprendre l'anglés com a idioma. Vaig arribar ací el 22 d'Abril del 2019, porte ja uns 4 mesos vivint ací.

Fou una decisió molt complicada?

No, era una bona oportunitat que no podia deixar escapar.

Quina és la teua situació a nivell laboral i social als EUA? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

El meu treball està enfocat a l'elaboració artesana de productes derivats de la llet i la seua venta al públic. Dins de l’empresa estic en la secció de “cheesemakers”, que som la gent que elaborem els productes en la granja entre setmana i venta al públic a Nova York, dissabtes i diumenges.

Quan vaig vindre ací sols coneixia al meu supervisor, el qual havia fet una entrevista personal via Skype des d'Espanya. També vaig poder parlar amb Diego Albero, company i també veí de Biar, que també va treballar ací farà uns anys, al qual li donaré sempre les gràcies per haver-me ajudat en tots els meus dubtes i ajudar-me a iniciar esta experiència.

En l’empresa treballem 3 espanyols en la mateixa secció que jo, que també compartim vivenda, són: Javi, de Torres de Cotilla (Múrcia) i Sara, de Meliana (València). A part també convisc amb Xi Jing (Xina) i amb Andrew (Miami, USA).

01

Com definiries la vida als Estats Units? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna...

La vida ací és molt diferent a com estem acostumats a Espanya. Ells tenen una vida pareguda o similar als costums anglesos, però llevat l'extrem. El treball és part fonamental de la seua vida, ho valoren moltíssim, així com el capital o la família.

Nosaltres (els espanyols residents ací) duem una vida europea adaptada als USA, ens costava molt adaptar-nos als seus horaris de menjar, ells mengen dos voltes al dia, nosaltres cinc (no entenen que és berenar i esmorzar), eixim a prendre'ns alguna cosa a les 9 de la nit quan ací ells es giten a les 10... totes eixes coses no podem evitar-les perquè va dins del nostre ADN i no podem canviar.

Com es viu baix el govern del polèmic Donald Trump i el seu executiu?

No puc valorar tot un govern en quatre mesos que visc ací però sí he pogut veure i observar diferents situacions viscudes ací. Donald Trump representa al nord-americà més conservador i pur, home de negocis, triomfador, ric, religiós, familiar i orgullós de la pàtria, que és la visió que qualsevol persona que viu als USA voldria ser o semblar-se una mica. Com ja he dit abans, ací el treball es valora molt juntament a l'economia i la família, aquest home ho reunia, i va ser elegit pel poble americà com a president. Amb aquest comentari no vull dir que compartisca les seues polítiques, sinó perquè la gent que puga o vulga llegir aquesta entrevista puga entendre d'alguna manera com aquest home ha sigut elegit president de la 1ª potència mundial i com tornarà a presentar-se a les pròximes eleccions i com diuen alguns mitjans de comunicació, pot tornar a governar.

Diuen que els EUA són un país fet a base d’immigració, en canvi les polítiques de la Casa Blanca volen combatre este fenomen. Com ho viu la gent d’allà i tu personalment?

Totalment, és un país fet d'immigrants que ha sigut i ho serà, sols em va servir un dia a Nova York per descobrir la quantitat de diversitat cultural que tenen els USA, i com conviuen totes aquestes cultures dintre d’un país.

La Casa Blanca sempre ha volgut combatre este fenomen pel racisme que es viu als USA. No sols Trump aplica mesures d'immigració, Obama va ser el president que més persones va deportar en 30 anys, per davant de Bush pare o Reagan, o recordar que el mandat de Bill Clinton es va dur a terme el primer mur que separa Mèxic dels Estats Units per frenar la immigració.

El racisme està present en la societat americana des dels seus inicis històrics i seguirà present, però no és un problema que hi ha als USA, tot el món coneix els episodis de racisme que estan succeint-se actualment a Europa contra la immigració, o com els europeus hem patit la xenofòbia en la nostra història passada. Cal recordar aquestos episodis per no tornar a patir-los i fer autocrítica de nosaltres mateixos, perquè no fa falta anar a Mèxic a veure el mur que Trump vol expandir, perquè nosaltres tenim un mur fet de fil d'aram, ganivets, ferro i sang que ens separa d'Àfrica.

02

Quan els valencians parlem dels Estats Units no podem deixar de referir-nos als seus tòpics, és el que vius allà o són sols això, tòpics?

Sí, és normal tindre eixos tòpics en la ment perquè sempre ho has sentit parlar o comentar per televisió. Coneixem molt dels Estats Units, i això que està a milers de km de distància del nostre país. És curiós com sabem molt o pensem que ho sabem sobre USA i després trobes una gran diferència quan vius ací, alguns tòpics vertaders o altres totalment equivocats. I com és normal, ells també tenen la seua pròpia visió amb tòpics referents a Espanya.

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

No considere que jo haja sigut valent per vindre ací. He conegut casos d'immigrants que van vindre a treballar com es diria “amb una mà davant i l'altra derrere” per necessitat o per oferir una vida millor als seus familiars als seus països d'origen, donant tot el que tenien per vindre a aquest país. Considere que eixes persones sí que són valentes, jo no.

De fet podem dir que hi ha un èxode de gent jove que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací a l’estranger, com valores este fenomen?

Deplorable. Gent jove que acaba els seus estudis universitaris i ha d'anar-se'n fora del seu país per a trobar feina és vergonyós per a qualsevol país. Qualsevol govern es tiraria les mans al cap quan després de subvencionar universitats públiques i educació pública, la majoria d'eixa gent abandona el país, sense poder aportar productivitat. El problema és que ens hem acostumat a aquest fet totalment lamentable.

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que has trobat més a faltar del poble?

La música. És, era i serà part de la meua vida. En la música tinc família, amics, oci, diversió, treball... ha sigut més dur del que jo em pensava deixar d'anar a un assaig, no practicar l'instrument, no sentir música en directe, participar en la festa... aquestes coses serveixen per a valorar allò que ho tenies i ja no tens i aprendre a valorar-les millor.

Has trobat moltes dificultats pel que fa a l’anglés? Sembla que hi ha una presència cada volta més accentuada de l’espanyol, és així?

La pronunciació de l'anglés és molt diferent al que nosaltres estem acostumats. Hi ha una gran diferència entre l'anglés escrit i la pronunciació que dificulten en la comunicació entre un natiu i una persona que està aprenent. A partir d'ací, cada dia és un dia diferent aprenent l'idioma i millorant la comunicació tots els dies.

Sí, l'espanyol és el segon idioma oficial ací, i evidentment sempre et trobes algun hispanoparlant o gent americana que ha estudiat espanyol en l'escola com nosaltres hem aprés l'anglés.

Quines notícies t’arriben del que passava a Biar o la resta del País Valencià? N'estàs informat?

No molt, estic informat de les noticies que succeeixen al país. El que sé sobre Biar o la resta és segons puga parlar amb familiars o amics que em comenten alguna noticia.

03

Quines perspectives de futur tens allà?

Jo tinc un visat d'un any que acabarà en maig del 2020 i per ara el meu futur està en eixe any, no sé què passarà després i com pensaré en el futur però per ara acabar el meu contracte de treball, disfrutar d'aquest país i aprendre d'una manera correcta l'anglés que tant em costava aprendre en Espanya.

T’has plantejat tornar?

Durant aquest any no tornaré, vull estar el major temps possible ací, aprenent però evidentment tornaré a Espanya i a Biar.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Joventuts Socialistes: “És positiu que la gent jove s’implique i participe, perquè al cap i a la fi és decidir sobr… https://t.co/L6zPHkzQBN
19hreplyretweetfavorite
BiarDigital [IES Digital] "Disfòria", per Guillermo Payà https://t.co/0Xtsgh6COE
BiarDigital El biarut Kribi Heral guanya la 52 edició del Certamen Nacional de Pintura Vila de Sant Joan https://t.co/Wu11AbfvQX
BiarDigital "La vida se va", per Mayte Salguero https://t.co/9PbkcyCTuL

Enquesta

Molt positiu - 12.2%
Positiu - 9.8%
Regular - 12.2%
Negatiu - 22%
Molt negatiu - 34.1%
Indiferent - 9.8%

Han votat: 41
Enquesta tancada on: Novembre 11, 2019
Joomla templates by Joomlashine