Previous ◁ | ▷ Next

Mari Pau Amorós: "Han hi hagut moltes coses bones que no he sabut valorar i les valore ara"

Amb la necessitat de millorar el seu nivell d'anglés la nostra nova protagonista de l'espai 'Biaruts/des pel món', Mari Pau Amorós i Marco, va decidir anar-se'n amb la seua parella, el també biarut Miguel Valdés Hernández, al municipi escocés de Braemar, i treballar allà en un hotel. Esta primera destinació els va portar a dos ciutats més, esta volta a Anglaterra: Bath i Portloe. Una vegada ha tornat i Mari Pau s'ha instal·lat novament al nostre municipi ens conta la seua experiència i allò que s'ha portat des d'allà, una experiència que li ha ajudat a conéixer-se millor i afrontar nous reptes.

Quines raons et porten a instal·lar-te a Escòcia i Anglaterra i quan de temps vas estar allà?

He estudiat Educació Social i quan vaig acabar la carrera teniu prou clar que volia dedicar-me a Educació per a la Pau a nivell professional centrant-me prou a Europa amb les conseqüències que porta per a altres països la nostra forma de vida. Vaig estar mirant què demanaven per fer faena a la ONU o la UNESCO per a tindre una base el dia de demà i el que demanaven sí o sí era anglés i francés. I com a mi no se m'havia donat mai bé l'anglés, ha sigut una assignatura que sempre he dut molt mal, i vaig vore que si de veritat volia dedicar-me a allò havia de fer alguna cosa i aprendre ràpid i bé. I en acabar la carrera, tot i que estava fent faena ací en la impremta, però vaig vore que el que millor podia fer era anar-me'n per aprendre anglés, perquè en una acadèmia tardes un temps...

La decisió d'anar-te'n a l'estranger va ser molt complicada?

Una volta se me va clavar en el cap ho vaig tindre clar, però tinc parella i ací els dos estàvem molt bé perquè teníem feina, estem molt bé en casa i amb els amics. Ho tenia clar però és molt difícil de comunicar i molt difícil d'intentar expressar quan ací tens tantes coses que estan bé i et permeten un bon nivell de vida, i certes coses que saps que si te'n vas és possibles que ho perdes.

01

Bath, banys romans

La teua situació i la de Miguel a nivell laboral i social com era a Anglaterra i Escòcia?

Miguel tenia un poc de més de nivell d'anglés que jo, perquè jo des de l'institut no havia tocat l'anglés. Miguel va haver de traure's un B1 per poder acabar la carrera. Quan vam aplegar va ser molt complicat, i els primers mesos bàsicament jo no parlava, de fet Miguel feia molt de traductor. Tot i que quan vaig tornar ací pels Nadals em vaig donar compte que sabia molt més del que jo pensava.

Dificultats moltes, per exemple vam aplegar allí -hi ha molt bon transport públic- però has de dir el nom del poble al què vas i ningú no ens entenia perquè no ho pronunciàvem bé. Després a l'hora de fer feina per exemple el primer dia ens van dir: "heu de pillar nota a les taules" i jo en el nivell d'anglés que tenia em vaig quedar a quadros però són situacions en les què et veus i has de fer-ho i punt. També és veritat que ser dos persones ajuda molt, tens una persona al costat en la què tens un moment bo pots compartir-lo i quan tens un moment roí t'ajuda a passar-lo. 

02

Braemar

Concretament on vau estar?

De setembre a novembre vam estar a Escòcia, al nord, a un poblet que es deia Braemar que no arribava a tindre 200 habitants però era un poble preciós amb un parc natural prop d'Aberdeen a unes dos hores, la ciutat més gran que teníem allí. A mi em va agradar molt, teníem un riu preciós, per a fer senderisme era espectacular. Vam estar quan allà feia fred de veritat, vam vore moltes voltes la neu, vam haver de comprar-nos roba per estar allí...

Després vam estar en Bath, una ciutat al costat de Bristol [no és correcte que estiga prop de Londres], xicoteta però molt bonica, és patrimoni cultural de la UNESCO. Allí vam estar un mes, després d'haver estat a Escòcia ja sabíem al que anàvem.

Finalment vam estar a Portloe al sud d'Anglaterra, en el comtat de Cornwall, i molt diferent, allí vam arribar a banyar-nos a la platja, estem parlant de l'oceà Atlàntic, i feia calor, de fet parlàvem amb els nostres companys i déiem que a Biar estaríem a 28 graus, i allí estàvem a 29, el que passa que ací el vent és calent i allí no. Però una vegada havíem estat en Escòcia anàvem més mentalitzats de com era tot. 

A banda de la barrera de l'idioma vos va resultar molt difícil adaptar-vos als horaris, menjar, canvi de moneda, etc...

La moneda era una altra història, al principi havíem de traure totes les monedes de la cartera per dir "açò són 20, açò 50..." però t'acabaves fent. Nosaltres en la feina no tocàvem diners, fins a l'últim hotel no en tocàvem, de fet quasi sempre tiràvem de bitllets. 

Pel que fa al menjar és molt difícil, perquè per exemple l'oli hi havia però val molts diners, i al final era per a una ensalada o un entrepà, coses on de veritat notes l'oli. El bacon o les hamburgueses en comparació... les d'ací no valen res. Però a l'hora del que és la cuina, ací eixe menjar m'encanta, i allí no existeix pràcticament.

03

Braemar

També l'oratge...

Sí, però a nosaltres ens agrada molt el fred. Preferim el fred a la calor, llavors dins del que cap.

Quan els valencins i valencianes parlem del Llac Ness, o del monstre del Llac Ness o de les típiques faldes escoceses o les seues gates, un país fred, també del seu procés independentista que estan portant avant a Escòcia... totes estes coses són tòpics o és el que heu viscut allí? 

Si vas pel carrer pots vore un home amb falda escocesa. Però em va quidrar molt l'atenció que se les posen sobretot per a les bodes, ells van amb la seua americana, la seua corbata i les sabates i la falda escocesa. I no li pots preguntar si és escocés de veritat, perquè si ho és vol dir que baix no porta calçotets, i no et diuen sí o no, sinó que s'alcen la falda, no tots però sí que pot passar.

Fred en fa molt, sí que és veritat que vam coincidir que quan estàvem en Escòcia ací va ser el referèndum [l'1 d'Octubre de 2017 a Catalunya], quan estàvem allí i déiem que veníem de l'Estat espanyol i que parlàvem català et preguntaven per la situació a Catalunya. Nosaltres no podíem donar la nostra opinió, déiem el que estava passant. Sí que és veritat que a Escòcia més que a Anglaterra la gent deia que recolzava el que passava ací, que ho entenien i que era una vergonya, i estaven molt més informats del Procés allí que en Anglaterra, això sí que és veritat.

04

Londres

Hi ha molta gent que pensa que qui aneu a guanyar-vos la vida fora sou persones valentes, què en penses?

Va ser molt més dur la setmana d'abans que una volta esàs allà. Recorde que la nit d'abans estava amb els meus amics fent-me un cubata per despedir-me d'ells, però tranquileta perquè a la una me n'havia d'anar a dormir. I jo estava callada i no m'eixien les paraules, de fet les meues amigues em deien que estava blanca. Jo sabia que una volta pujara a l'avió a mi se me n'anava, jo sé com sóc per a les situacions. Em pose nerviosa abans, però una volta estic en el "lio" ja estic.

És dur, aplegues a un lloc on no coneixes ningú, no entens moltes coses, on et costa molt moure't al principi, et falta fluïdesa... si que és veritat que en tots els hotels on hem estat hem trobat gent de l'Estat espanyol, i això en certa manera està bé i mal. Bé perquè t'ajuda molt a fer-te i estar còmode. També et lleva molt de parlar anglés.

05

Portloe

Sembla que s'està donant un fenomen de tota una sèrie de gent formada que se n'ha d'anar del País Valencià a buscar-se la vida fora, com veus este fenomen?

Que quan nosaltres vam aplegar allí, en els tres hotels ens va passar -sobretot en els dos primers-, quan els ho déiem als altres espanyols que nosaltres teníem carrera i ens preguntaven que si teníem eixa titulació què feiem allà, per què no estàvem fent feina del nostre a Anglaterra o Escòcia, i era perquè no teníem l'idioma.

En el primer hotel els dos eren de Còrdova i estaven acabant la carrera, en el segon hotel no recorde el xic que hi havia si tenia estudis o no, i en el tercer l'altra xica espanyola també tenia carrera. Però els altres companys no hi havia cap que tinguera estudis universitaris.

06

Portloe

A través de les xarxes vas viure la vaga feminista del passat 8 de Març, va ser tot un èxit, també la Trobada d'Escoles Valencianes a Biar en favor de la nostra llengua i cultura i del país, com ho vas viure?

Amb impotència. Vivint a València intentava anar a totes les manifestacions que podia, o feia per ajudar en la meua facultat. Però al final estava estudiant i tenia clar perquè estava, quan podia anar anava. En eixe moment estava fent faena i podria hagut anar a reivindicar, però estava en un país en el que no tenia quasi res, perquè bàsicament tu preguntaves per la vaga feminista i bàsicament no et contestaven. Jo veia ací a la meua família i amigues que van deixar de fer coses i van eixir al carrer, i encara que jo estiguera allí semblava que no hi havia cap moviment, ara que s'estava movent i per fi veia que la lluita anava cap a davant, ho estava veient des de fora. Per a mi el dia de la Dona Treballadora em vaig sentir molt impotent, perquè a més vaig estar en Londres amb la meua parella i jo des del primer moment anava amb una jaqueta lila, amb un collar lila i amb ganes de trobar-me coses per poder involucrar-me en el moviment. Anàvem de turisme perquè sols era un dia a Londres, però li vaig dir a la meua parella que si trobàvem qualsevol cosa deixaríem la visita, perquè ja tindríem tota la vida per vore Londres, però el dia de hui seria molt important i en efecte ho va ser com s'ha demostrat. No vam vore res, tampoc ho vam buscar desesperadament, però vam estar tot el dia en el centre de Londres i no vam vore res i va ser molt frustrant. Tenia ganes d'involucrar-me en el més mínim, sí que m'involucre tots els dies parlant, llegint... 

Pel que fa a les Trobades també em va fer molta ràbia, perquè a mi sempre m'ha agradat molt anar, fins i tot estudiant selectivitat i es feia a Castalla i vaig anar, em va vore una mestra i em va preguntar què feia allà i si no estava en selectivitat i perquè no estava estudiant, li vaig dir que sí, però que no m'ho podia perdre. Damunt que foren a Biar... és un dia que veus molt de moviment, veus com la teua llengua està en tots llocs, dóna gust. Em vaig recordar, em vaig posar la camisa [de la Trobada], la vaig pujar [a les xarxes socials] i vaig posar "me n'estic recordant de vosaltres, disfruteu-ho que jo no puc".

07

Portloe

Ens podries dir allò més positiu i més negatiu de viure fora?

M'he obert molt. Sóc una persona que no tinc molta vergonya, però entre altres coses sí que sóc un poc parada. Però per exemple m'ho vaig notar que fa poc vaig estar en un festival i vaig estar una hora sola i a mi em va donar igual, vaig començar a pegar voltes. Això no m'havia passat mai. M'he donat compte que m'ha descobert una forma diferent tal com jo era, que al final les coses quan me les he de buscar he de fer-ho, i si estic sola no passa res.

De negatiu que trobes a faltar moltes coses, si tens un mal dia tenia a la meua parella podia desfogar-me en ell, però al final no volia plenar-li tant el cap. Parlava amb alguna amiga meua i deia "m'estàs ajudant, però al final em fa falta una abraçada teua". També a hi hagut moment que m'he recordat molt de mon pare i ma mare i del meu germà, o la meua família en general, vore que se n'anaven de dinar o de sopar i jo no estava. Però també pensava "açò s'acaba, té un final".

A banda de la família i les amigues i amics què trobaves a faltar del poble?

La independència, de que al final isc de ma casa i vaig on vull. A l'hora que vull, sense dependre d'un autobús, ni de la meua parella o de si vaig a un parc i estic sola i em puga trobar algú. El moment de dir "vull quedar i fer-me una cervesa", no depenc d'una persona per fer-ho. El menjar i certes coses que són del poble com ara la coca d'oli...

08

Portloe

T'arribarien notícies del que passava a Biar o la resta del País Valencià, estaves assabentada?

Sí que és veritat que al principi estàvem a Escòcia, quan va passar tot el de Catalunya, evidentment el quatre que veníem de l'Estat espanyol, la meua parella i jo i els que venien de Còrdova. Llegíem els periòdics i les pàgines web, sí que és veritat que hui per hui la meua font d'informació és el Facebook, seguisc a molts grups i associacions, periòdics... és la meua forma de seleccionar la informació que més em puga "apanyar". T'enteres però com no estàs ací ho veus diferent.

Sí que és veritat que quan el cas de "La Manada", vaig tirar fum, em va donar una ràbia increïble.

09

Portloe

Què diries a les persones que estan pensant buscar faena lluny de Biar?

Que quan estàs allà pareix que no s'acabarà mai, i que l'angoixa que tens serà per sempre. Però has de seure i pensar "per què no puc vore el bo?", perquè o et dones del bo que tens quan estàs allí. Quan hem estat allí si no ens queixàvem pels torns era pels companys, i si no era pel menjar... però quan has deixat eixe hotel i has anat a un altre pensaves en l'altre i deies "no estava tan mal". Han hi hagut moltes coses bones que no he sabut valorar, i les valore ara.

10

Braemar

Recomanaries Escòcia o Anglaterra?

Escòcia, els paisatges són molt pareguts però allà són més verds. Si que és cert que si vols anar per carretera no són tan còmodes, un trajecte que ací podrien ser  minuts allà és una hora. Però els paisatges amb rius al teu voltant, amb els arbres, etc... és impressionant... En la gent es nota la diferència del caràcter, dels escocesos als anglesos, són molt educats tots, però pareix que en Escòcia la gent és amable perquè li neix, i en Anglaterra són educats perquè ho són, és la sensació que ens ha donat als dos.

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital Rotllets i fogasses, i remolatxes de novembre https://t.co/tTrgZDIzy6 https://t.co/XbSdqqESp4
14hreplyretweetfavorite
BiarDigital Biar està al capdavant en la recollida de residus en la contornada https://t.co/5NmYMr9ZeU https://t.co/xzxkkRml11
BiarDigital [IES Digital] L'Erasmus Plus de l'IES Biar: Una finestra oberta al món https://t.co/wwWSuqZVWy https://t.co/1cUHQvJUza
BiarDigital [IES Digital] "L'Erasmus Plus de l'IES Biar: Una finestra oberta al món", per Laura Barberà https://t.co/M9y0VlR595 https://t.co/D2iQkKFRno

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine