Previous ◁ | ▷ Next

José Manuel Sarrió: "Si els joves volen tindre un futur professional i desenvolupar un projecte, Madrid és un lloc increïble que t'ofereix moltes oportunitats"

Fa pràcticament dos dècades el nostre protagonista d'esta edició de 'Biaruts pel món', José Manuel Sarrió Guill, es va establir a Madrid on va trobar millors oportunitats laborals i on segons es confessa va poder desenvolupar-se a nivell personal i laboral. Actualment treballa a l'ambaixada d'Itàlia en Espanya tot i que també va passar per l'ambaixada Nord-americana, on el seu treball de majordom l'ha portat a conéixer nombroses persones rellevants del món de la política com ara Hillary Clinton, l'ex-vicepresident dels Estats Units Joe Byden, el rei emèrit Juan Carlos I, o l'ex-vicepresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, entre altres. Així com moltes altres personalitats del món de la cultura o el cinema com ara la baronessa Thyssen, l'actriu d'Alcobendas Penélope Cruz, o l'actiu d'origen rus Irina Shayk, tot i això ens confessa que li hauria haver atés a Barack Obama.

01

Quines van ser les raons per les quals te'n vas anar a Madrid i quant de temps fa que resideixes en la capital d'Espanya?

Pràcticament vint anys, la decisió d'anar-me'n de Biar no va ser gens fàcil però va tindre molta força la necessitat de formar-me i bàsicament les perspectives professionals. Degut al camí que estic seguint sabia que com Madrid és la capital del país i per tant té el govern de la nació, la jefatura de l'Estat que és la Casa Reial i el govern autonòmic de la Comunitat de Madrid. De cara a la labora de majordom d'un alt càrrec i pensant també en formar part d'un gabinet de protocol de qualsevol organisme oficial o internacional era el destí més adequat a nivell d'Espanya. HI ha altres ciutats capitals molts importants, però estaríem parlant de goverfns autonòmics, però pel que he comentat per complimentar la formació que ja portava d'ací vaig pensar que era la destinació més adequada.

Vas entrar directament com a majordom d'alguna institució o vas haver de rodar un poc?

Vaig començar en alts càrrecs a nivell privat, és a dir, en el seu domicili privat. Faig referència a Juan Abelló i Ana Gamazo de Hohenlohe i a José Díaz-Rato Revuelta i Reyes Luengo, la seua parella. Estes persones són alts càrrecs que ocupen llocs rellevants en la seua ocupació. En el primer cas, Ana Gamazo de Hohenlohe de sang blava, és filla de la famosa princesa alemanya de Hohenlohe, però després vaig entrar en organismes internacionals: l'ambaixada dels Estats Units en Espanya i actualment -ja porte cinc anys en ella- l'ambaixada d'Itàlia en Espanya, i en tots els casos he sigut majordom, amb tot el que això implica. He sigut majordom directe de totes estes persones.

02

A l'hora d'entrar a treballar a les ambaixades és concurs públic?

Sí, és com una oposició. L'última prova, que és molt important, és una entrevista personal, i en eixa entrevista es valora a més a més de la impressió que cuses en l'interrogatori al qual et sotmeten, en el qual són preguntes molt concretes per valorar si eres el perfil adequat en qualitats humanes, professionals, trajectòria... estan els informes i el teu currículum, tot el bagatge que tens... una informació negativa en algun concepte a nivell personal o professional, per exemple un antecedent és motiu suficient perquè no pugues aspirar. I evidentment eixa convocatòria es fa pública i a nivell internacional, dins la Unió Europea. Això vol dir que jo per exemple a nivell europeu en l'última ambaixada, que és la que estic, la d'Itàlia, he hagut de competir amb persones d'altres països, com per exemple Itàlia.

Abans d'anar a Madrid ja coneixies gent d'allà o gent de Biar que hi residira o altres valencians i valencianes?

Sabia d'altres persones vinculades a la faena en Madrid, d'ací de Biar, als que conec personalment i a les famílies a les què pertanyen també. Però en cap moment la decisió d'anar a Madrid va tindre res a vore amb si hi havia més gent de Biar i pensar que estaria com a casa, no. La decisió va ser estrictament professional, vaig meditar en quin lloc podia obrir-me més portes i podria desenvolupar-me a nivell personal i professional. A dia de hui puc dir que a nivell d'enriquiment personal -tenint en compte que sóc una persona que m'agrada el món de l'espectacle, els concerts, el cinema, el teatre...- evidentment allà a Madrid tens les millors opcions en oci per divertir-te i enriquir-te.

03

Com definiries un dia de la teua vida a Madrid?

De molt d'ajetreo [riu]. Fins i tot en el temps lliure els dies que considerem com a laborals de dilluns a divendres, tenint en compte que l'ambaixador no tinga res extra en cap de setmana. De dilluns a divendres sols el bullici de la faena en el què estem parlatn de persones que tenen una agenda molt forta on desenvolupa moltes coses fora de l'ambaixada i les alterna amb moltes dins. El dia és molt embolicat, des de les huit del matí a huit de la vesprada si l'ambaixador no té cap sopar o esdeveniment oficial a la nit en el què la jornada s'allargaria fins a mitja nit o més. Els dies que l'ambaixador té una agenda fora de casa o fora de l'ambaixada, intente resoldre les meues gestions personals, de salut, de vida privada... l'oci i les relacions humanes clar. A dia de hui, després de quasi vint anys a Madrid tinc un cercle d'amistats interessant i molt variat: des de companys que són majordoms com jo que treballen en altres ambaixades o altres institucions de l'Estat, a persones que desenvolupen un altre tipus de faena a nivell d'entitats bancàries, en l'advocacia o el comerç... conec a molta gent interessant puc dir a banda del professional.

Quan parlem de Madrid ho fem dels chulos madrileños, del seu cocido, d'una gran ciutat amb molt de trànsit i contaminació, dels estadis com ara el Santiago Bernabéu o el Vicente Calderón -actualment Wanda Metropolitano-... són tòpics o el que vius allà?

És correcte, fins al punt que he aplegat a conéixer persones d'altres llocs d'Espanya, o millor dit altres pobles d'Espanya, i no han aconseguit adaptar-se a tot el que has dit. A Madrid has de tindre molt present, si qualsevol acte o manifestació, per exemple en contra del govern, o amb qualsevol demanda... perquè eixe café que estem prenent tu i jo ací en Soler i que no ens ha costat més de dos minuts vindre de la nostra casa, en Madrid seria un problema arribar puntual. Normalment com a conseqüència d'això la gent es mou en transport públic, utilitzen el típic abonament mensual que val per a tot el transport públic, és una forma millor que el cotxe particular d'arribar als llocs. No sols un té independència, però a Madrid està el tema de l'aparcament, allà val diners, a Biar encara no.

04

Et consideres un poc pioner a l'hora de buscar-te la vida forma del poble o del nostre territori quan saps que hui per hui molta gent jove ha d'eixir a l'estranger o altres comunitats autònomes a buscar-se la vida.

En el meu cas no, perquè tenint clar el camí professional que volia seguir, tenia molt clar que passava per anar-me'n de Biar. Han hi hagut altres persones de Biar que estan ocupant llocs de treball interessants, que se n'han anat molt abans que jo. Però veient el panorama actual, a més a més als meus nebots sempre els aconselle que tinguen una maleta preparada. És molt difícil, de fet no conec un 100% de casos en els què una persona estiga preparada en Econòmiques i acabe treballant en la seua especialitat, és molt trist, i estic parlant de casos que tenen el seu màster i estan plantejant fer el doctorat. Hui en dia també per les circumstàncies i característiques de Biar, és un poble que el conec jo amb 3.600 habitants des de que era xiquet, i parlant amb persones majors sembla que no ha pujat molt des d'algun segle. Així és molt difícil, com no hi haja un polígon de Biar ple d'indústria, i no dic que Biar aplegue a tindre 25.000 habitants, però si Biar tinguera 1.500 habitants més com a conseqüència de tindre un polígon industrial ple, mouria molt més el comerç, el turisme, hi hauria altre tipus de negocis relacionats amb el món de la informàtica, de despatxos d'assessoria laboral, contables, jurídics... quan més sucre més dolç, quants més habitants puguen hi haver molt millor, i eixa gran quantitat de pisos buits sense ocupar possiblement estarien ocupats. 

Amb això vull dir que el jove de Biar preparat, amb perspectives i afany de superació és trist dir-ho, però pense que passar per anar-se'n de Biar. Després vindre al poble en festes de Moros i Cristians, per a la Festeta, per a vacances d'estiu, per vore a la família, sempre que es puga, caps de setmana, etc... però llevat d'un lloc de treball concret que estiga vinculat al que tenim al poble actualment, passa per fer la maleta i anar-se'n.

05

Tornem a la teua faceta laboral, quin és el teu tracte personal amb el senyor ambaixador?

De primer nivell, cordial, molt profund a nivell humà i a nivell professional. Vull dir, a nivell humà perquè per a estar al nivell d'ell en tots els aspectes he de saber molt d'ell, els gutos i preferències, estat de salut... per poder juntament amb el xef saber quins cuidats diaris necessita. Des del punt de visita professional un nivell elevadíssim en protocol, en dominar les facetes de la seua faena per les audiències que dóna. Una de les primers coses que faig quan el veig és donar-li el dossier de premsa del dia, vol dir-se que jo per això domine tant la situació actual d'Espanya, d'Europa i del món, perquè a diari passa per mi juntament amb jefatura de premsa de l'ambaixada tota la informació. Una informació que ja siga dins o fora de l'ambaixada l'ambaixador ha de conéixer, perquè per exemple eixe dia poden vore's amb el president del govern en Moncloa, amb el rei en Zarzuela o en qualsevol altre ministre o altre esdeveniment i no pot passar desapercebuda qualsevol notícia. No pot donar-se el cas de per exemple "¿Qué es lo que ocurrió con Don Pelayo?"...i que responga ¿Cómo? ¿Que hace tiempo que no gana el Rayo? [riu].

06

Diríem que de moment no canviaries a altra ambaixada...

El canvi d'ambaixada no ha sigut un canvi dramàtic ni per quedar-me sense faena, encara que vertaderament com a conseqüència de la crisi va hi haver una reestructuració de la plantilla en l'ambaixada dels Estats Units. Ni més ni menys que 400 persones, va vindre una auditoria des de Washington i ens van dir que no podia donar-se eixe número de persones i havia d'evitar-se la duplicitat de funcions i càrrecs. Jo com a majordom sóc un càrrec intermig, però elevat de cara a l'ambaixador. En el tracte diari i en la seua residència no hi ha ningú per damunt meu.

En el tractament diplomàtic en l'ambaixada està en ministre conseller, el cònsol i els alts funcionaris italians que estan destinats en l'ambaixada. Aleshores es va coincidir un canvi d'una ambaixada a l'altra aprofitant que hi havia una vacant en l'ambaixada italiana, aleshores va anar un poc tot sobre rodes, sinó hauria d'haver esperat una vacant.

07

El teu treball en les ambaixades dels EUA i Itàlia t'ha portat a conéixer gent molt important.

Puc dir que cinc minuts de conversa amb una d'estes persones és una autèntica enciclopèdia oberta. Centrant-me en la conversa que puc tindre amb estes persones. En un cas excepcional es pot tindre la conserva constructiva que ve d'una manera informal al cas i se'ls pot preguntar per política immigratòria per exemple i t'escolten i pillen nota del que els dius, vertaderament senten la seua labor i senten que és un benefici al seu país i la societat, els agrada escoltar opinions, sense fanatisme. Sóc testimoni que estes persones escolten a persones de diferents ideologies, però en altres temps això era impensable. Puc parlar de molt bones experiències, perquè començant amb l'ambaixada desl EUA amb Hillary Clinton, secretària d'Estat, i amb el vicepresident dels Estats Units, el senyor Byden, seguint per Itàlia amb el president de la República, el senyor Matarella, o el primer ministre, Mateo Renzzi... dic dels càrrecs que oficialment han visitat l'ambaixada. De l'actual govern d'Itàlia no ha visitat encara ningú l'ambaixada. Però en la dels EUA em vaig quedar amb les ganes d'atendre a Barack Obama, perquè en molts aspectes era un home molt interessant en la política que va fer, a diferència d'altres presidents com George Bush fill, que va ser un president dels EUA on els mateixos funcionaris americans el van titllar de president bel·licista que pareix que volia confrontar al seu país amb tot el món... de fet no estaven molt d'acord amb una política així.

Aleshores jo puc dir que tinc l'experiència, ja no diguem amb persones del món de l'espectacle, del dinema, teatre, medicina, ciència, investigació... de tot tipus. Puc dir en definitiva que tinc un lloc de faena en el què l'enriquiment és total. Ara estic ensenyant-e l'italià també...

08

Has comentat les coses positives, alguna cosa negativa el fet de treballar a este nivell?

Una de les coses a nivell personal és que és tanta l'entrega diària que has de tindre al costat d'estes persones, a voltes com passa actualment, que estan fent front amb menys recursos i personal que en altres èpoques com he dit abans. Ací va passar el mateix, el que passa és que com ja porte cinc anys en l'ambaixada d'Itàlia -amb el meu segon ambaixador- ja em vaig trobar la reestructuració feta. Però moltes voltes trobes a faltar disposar de més temps per a tu, o fins i tot trobe a faltar el poder implicar-me un poc més en activitats de labor social, aportar el meu gra d'arena d'ajudar a nivell humanitari, pense que és molt positiu i et fa sentir bé en la societat fer una labor professional i estar reconegut, que vaja tot bé i al mateix temps tens temps per a eixa faceta humana. 

També trobe a faltar a la millor tindre parella, ja que estic fadrí i sense compromís, per exemple. També sóc soci protector de la Fundació Infant d'Orleans a Madrid, que es dedica a protegir el patrimoni aeronàutic d'època, des dels primers prototips d'avió fins a l'actualitat. Ha sigut a conseqüència de la meua faena on he conegut alts càrrecs de l'Exèrcit, i més concretament de l'Exèrcit de l'Aire, que em van comentar de la labor de la Fundació, i al vore la meua sensibilitat em van animar a fer-me soci.

09

Ens centrem ara en la teua faceta personal, a banda de familiars i amics què trobes a faltar de Biar quan estàs fora?

Tot, des de la família, continuant per eixe "bon dia" o "bona vesprada", a les persones del poble, la possibilitat de prendre el cafenet i fer la xarraeta... la gent que aprecie, els antics companys de classe, i en definitiva el que trobe molta nostàlgia és quan arriba el 9 de maig, o el 3 i 4 de setembre i no puc estar ací a Biar, perquè la resta de dates indicades de l'any com ara Nadal o Setmana Santa, totes les possibilitats de vindre vinc, d'això no em queixe perquè al llarg de l'any vinc moltes voltes i puc connectar amb la gent, però trobe molt a faltar a Madrid en general tot de Biar.

Al principi d'esta entrevista he dit que la decisió em va costar, però va compensar eixa dificultar el pensar que si volia seguit este camí i ser algú en la vida havia de prendre eixa decisió, o plantejar-me altra faena que puguera desenvolupar-la a Biar o alguna població propera.

10

Has dit que la gent jove "ha de tindre la maleta preparada", en tot cas recomanaries Madrid?

Per supost, en cada una de les professions que puguem imaginar en este moment Madrid és imprescindible. Aquella persona que siga titulada en grau de relacions internacionals, o que tinga dret i estiga especialitzat en dret internacional, evidentment una opció per a estes persones pot ser entrar en l'Escola Diplomàtica i fer carrera diplomàtica, per tant han de desplaçar-se a Madrid. En enginyeria aeronàutica recomanaria tindre la maleta preparada i Madrid, de fet el fill d'un quinto meu, d'un amic i quinto de Biar és enginyer aeronàutic i està a Madrid treballant. Vull dir que recomane Madrid pel que pot suposar a nivell d'enriquiment professional i personal pensant en la professió i la gran quantitat d'oportunitats, ja que a part de ser la capital del país té aproximadament sis milions d'habitants -la comunitat autònoma- i pensant en el millor per a cada persona i cada jove de Biar sí que és un lloc que recomanaria. Pense que van a trobar-se amb el dilema de decidir si anar o no, però si volen tindre un futur professional i desenvolupar un projecte és un lloc increïble que t'ofereix un munt d'oportunitats.

11

Per últim saber si la teua estança a Madrid té data de caducitat?

En principi no, no sabem mai el que pot passar en este món però la meua idea és seguir en esta línia i per supost estar sempre obert a qualsevol opció millor. Hi ha una cosa que dec afegir a nivell professional com a conseqüència d'esta pregunta, que en este moment encara que he tingut oportunitats no me les he plantejades per estar més prop dels meus pares que estan en vida, encara que són molt majors. Però ja he tingut l'oportunitat d'eixir fora d'Espanya, però allò important és sentir-me realitzat, estar a gust desenvolupant la faena i sempre amb afany de superació i estar rodejat de les persones de qui més pugues ensenyar-te.

12

13

14

15

16

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] "VIDA", per Borja Richart https://t.co/ufNaoynjLZ https://t.co/sCMEiXOzVn
4hreplyretweetfavorite
BiarDigital L’equip de Govern i la Plataforma segueixen donant passes per portar el Centre de Dia a Biar https://t.co/F0K0unDeZe https://t.co/YiajqV9zpH
13hreplyretweetfavorite
BiarDigital El biarut Juan Sanjuán Poveda (BeCúbica) viatjarà a Silicon Valley després de convertir-se en el projecte guanyador… https://t.co/WHtIGMgeUu
BiarDigital Mari Pau Amorós: "Han hi hagut moltes coses bones que no he sabut valorar i les valore ara" https://t.co/bCp4Mw455c https://t.co/TqvjvpVLal

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine