Previous ◁ | ▷ Next

Rafa Albero: "Crec que eixir a treballar a l’estranger no és cap trauma com podria ser-ho fa cinquanta anys"

Biar Digital vos porta una nova entrevista del seu apartat més veterà, que ens acompanya durant estos quasi cinc anys del mitjà, "Biaruts pel món", esta volta amb Rafa Albero Mas, qui ens conta la seua experiència lluny del poble des de Burdeus, a França. El nostre protagonista valora des del país gal que la seua generació ha tingut oportunitats de viatjar per tot el món, aprendre idiomes i rebre un nivell formatiu alt, i que això fa que siga més fàcil emigrar per trobar oportunitats laborals, com és el seu cas treballant en un estudi d'arquitectura.

També podeu llegir l'entrevista de la seua germana, Amparo Albero, publicada en juny de 2014.

Si eres un biarut o biaruda pel món o coneixes algun i t'agradaria que participe en este apartat posa't en contacte a través de la nostra pàgina de Facebook o del correu Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

Quines raons et van dur a instal·lar-te a França i quan de temps portes allà?

Esta és la segona etapa de la meua incursió a França.

La primera vegada va ser a finals de 2014 quan, després d’haver acabat la carrera i haver intentat sense èxit treballar per la zona, vaig decidir provar sort a l’estranger. França era el meu principal destí i vaig trobar un treball de pràctiques, prou fàcilment, a Lyon. El qual es va allargar amb un contracte de feina com arquitecte col·laborador.

Després d’aquell any a Lyon, vaig trobar faena a Bilbao. I és dins d’este estudi d’arquitectura on he tingut la possibilitat de tornar a França. En gener del 2017 em van proposar vindre a Bordeus i ocupar-me dels projectes que tenim al sud-oest francès (Bordeus i Les Landes).

Així que la raó de tornar a França no és una altra que la purament professional. S’ha fet any i mig que visc a Bordeus que, junt a l’any que vaig viure a Lyon, fan dos anys i mig en total que sóc a França. 

01

Este dia vam celebrar la boda del meu amic Alberto amb la, aleshores, seua novia : Maria (d’origen rus). La foto està feta a la terrassa d’un bar argentí al que solem anar prou a sovint, La Cueva.

Fou una decisió molt complicada?

En cap moment. Quan vaig entrar a treballar a l’estudi de Bilbao ja sabia que tenien projectes a França i que la possibilitat de vindre a Bordeus sempre estava present. I era una idea que sempre m’havia semblat atractiva.

D’esta manera, quan em van proposar la possibilitat de vindre a Bordeus no m’ho vaig haver de pensar massa. 

Quina és la teua situació a nivell laboral i social a Bordeus? Coneixies gent d'allà? Hi ha altres valencians i valencianes?

Tant a nivell laboral com social estic molt content del que m’he trobat a Bordeus.

A nivell laboral estic desenvolupant-me de forma molt polifacètica. Ja que ací a Bordeus soc l’únic representant de l’estudi i soc jo qui s’encarrega de tot (tant per a bé com per a mal). Tinc el suport de deu persones a Bilbao, però el dia a dia, soc jo qui l’ha de treballar.

A nivell social he fet molt bons amics. Tant espanyols com francesos. A través de l’esport he pogut conèixer molta gent. Després, els bars han reforçat l’amistat.

Hi ha valencians, sí. De fet, un dels meus millors amics ací és d’Altea. El meu amic Carlos.

02

Esta foto correspon a la meua festa d’aniversari. Un promotor amb qui treballe em va prestar una casa de quatre plantes que acabava de comprar per a que férem allí la festa. Acabàrem sent unes cinquanta persones.

Com definiries la vida a França? Els horaris, menjar, temps d'oci, vida nocturna...

A França es viu molt bé. A nivell social i laboral és una societat molt avançada. La burocràcia és lenta i pesada però sol funcionar molt bé.

Quant a la cultura culinària, la cuina francesa és una dels millors del món i es pot trobar qualsevol producte al mercat. Així i tot, no em falta mai un paquetet de bon menjar i bon oli de la terreta de volta en quan. Els horaris que ells fan servir són un poc de l’estil de la resta d’Europa; acostumen a dinar i sopar abans del que estem acostumats a Espanya. Però un s’acostuma ràpid a eixes coses.

L’oci i la vida nocturna a Bordeus és molt activa. A diferència de la resta de França on les ciutats no solen tindre tanta vida al carrer, Bordeus s’assembla prou a Espanya en eixe aspecte. Qualsevol dia de la setmana les terrasses estan plenes, els bars i els restaurants estan plens i, tot això convida a eixir i fer vida en el carrer.

Quan els valencians parlem de França acostumem a tindre alguns prejudicis i no ens falten els habituals tòpics; és el que has viscut allà o no deixen de ser tòpics?

Bé, diria que els tòpics són tòpics i part de veritat han de tindre. Però jo no em puc queixar de res del que he viscut ací a França. Sempre m’han tractat molt bé.

Si bé, és veritat que el francesos no deixen de ser francesos. Com quan vas a un restaurant a les 13:50 a fer-te un cafenet i et diuen que fins les 14:00 només donen a menjar. O com quan demanes taula en un restaurant per a 7 persones i només tenen muntades taules de 4. En eixe moment el cambrer o la cambrera té un curtcircuit intern que el fa tornar-se boig.

03

Esta foto està feta a la discoteca Monseigneur. Una de les poquetes nits que he ixit de festa per ací...

Hi ha molta gent que pensa que la gent jove que emigreu per buscar-vos la vida sou molt valents, què en penses?

A veure, des del 2014 fins a ara he tingut temps per a repensar esta pregunta vàries vegades i no crec que siguen més valents els que se’n van que els que es queden.

Crec que els que se’n van, se’n van per diversos motius. Els quals no sempre han de representar valentia. El que és segur, és que de vegades resulta més fàcil trobar faena fora de casa. Per tant, quedar-se i buscar faena a casa també pot ser considerat com un acte de valentia. Sobretot, vistes les condicions de feina que hi ha a Espanya hui en dia.

El que jo crec és que la gent que ha eixit per treballar fora busca experiències i coneixements que no pot trobar a casa. Bé siga aprendre un idioma, o aprendre una professió des d’un altre punt de vista. Però el que és segur, és que qualsevol forma d’aprenentatge és bona.

De fet podem dir que hi ha un èxode de gent jove que busca millors oportunitats de les que pot trobar ací a l’estranger, com valores este fenomen?

És una situació quasi lògica després de la crisi que s’ha viscut a Espanya. O bé no es troba faena o bé la faena que es troba és en unes condicions pèssimes.

Si a este fet li afegim que la nostra generació és una generació que ha tingut la possibilitat de viatjar per tot el món, parlar idiomes, estudiar a l’estranger, accés a tecnologies que ens permeten estar en contacte continu amb la família i amics, etc. Crec que eixir a treballar a l’estranger no és cap trauma com podria ser-ho fa cinquanta anys.

Crec que és gent que sempre podrà tornar a casa amb un bagatge cultural i professional més ampli. I amb un punt de vista diferent que pot aportar riquesa intel·lectual al país.

04

Esta foto està feta als jardins vora el riu (les quais de la Garonne). Quan fa bon temps és una activitat prou habitual entre els joves a Burdeus.

A banda de la família i els amics i amigues, què és allò que has trobat més a faltar del poble?

A banda de família i amics no trobe a faltar gran cosa. I no vull que es malinterprete el que dic. Simplement, tracte d’aprofitar i disfrutar del que tinc ara mateix allà on visc.

La meua intenció, almenys de moment, sempre és la d’acabar tornant a casa. Com que sé que totes eixes coses que no tinc ací, acabaré per tindre-les en algun moment.

Així i tot, no m’han faltat paquets de menjar amb pastes de festes, mones de pasqua, oli, embotits, etc. Ma mare s’encarrega de que no m’oblide de com de bé es viu en al poble.

Has trobat moltes dificultats pel que fa a l’idioma?

En esta etapa a Bordeus no. Com ja deia abans, jo ja havia viscut a França fa ara 4 anys.

En aquell moment sí que em va costar arrancar a parlar. Encara que a l’escola i l’institut havia aprés el francès com segona llengua estrangera, l’oral l’hem aprés molt malament a Espanya. Com que em va costar una temporadeta acabar d’adaptar-me i soltar-me al parlar.

Vaig fer un curs intensiu de dues setmanes que va permetre perdre la por a parlar (em costava parlar com si tinguera la boca plena de fideus tot el temps). I després, el fet de compartir pis amb dos francesos i de treballar amb francesos, va fer que evolucionara prou ràpid.

05

Esta foto està feta a l’entrada de l’estadi de rugby Chaban Delmas. Uns quants amics vam anar a veure la semifinal de la Lliga de Campions de rugby el maig passat.

Quines notícies t’arriben del que passava a Biar o la resta del País Valencià? N'estàs informat?

En general, estic molt ben informat de tot. De vegades m’entere de coses que passen al poble abans que els meus amics que viuen al poble.

Hui en dia, amb les xarxes socials és difícil no estar informat del que passa a qualsevol lloc del món. I amb els meus pares parle prou sovint per telèfon. Així que estic al corrent de tot.

Quines eren les teues impressions de la situació ací?

Jo crec que la vida al poble canvia poc de quan me’n vaig anar a ara. I ja et dic, realment no he perdut mai el contacte amb el poble, per això no veig un canvi radical. Veig una evolució normal de les coses, simplement.

06

Ací estem a l’aniversari del meu amic Joseba (de Bilbao). És la típica soirée francesa en la qual la gent queda a casa d’algun amic per menjar i beure.

Quines perspectives de futur tens allà?

El meu futur depèn prou de mi en estos moments. Estic molt content amb la faena que tinc ací i amb la gent que he trobat a Bordeus. Sent arquitecte ací no tindria cap problema per continuar treballant i fent el que m’agrada en unes condicions òptimes. Per tant, m’encantaria quedar-me una temporadeta més.

Així i tot, també valore l’opció de tornar a Espanya. De moment, m’he plantejat arribar a Nadal i després vorem què faig.

T’has plantejat tornar?

Sí. Tornar a casa és una opció que tinc damunt de la taula. Probablement no siga d’immediat, però arribarà. O almenys, eixa és la meua idea hui per hui.

Després d’haver viscut a diversos llocs i haver viatjat un poc, crec que som privilegiats de viure on vivim en les condicions que vivim. Està clar que res és perfecte i que moltes coses podrien ser millors. Però el que s’ha de fer és treballar per canviar-les.

Algun dia m’agradaria tornar i disfrutar de la terreta i la meua gent.

  07

Esta foto és del mes de juny que vam aprofitar el bon temps per anar a fer una excursió en kayak pel canal Leyre que arriba al Bassin d’Arcachon (famós per les ostres).

(Esta entrevista que llegiu es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en esta pàgina).

Inicieu sessió per enviar comentaris

   yt    

Xarxes socials

BiarDigital [IES Digital] "VIDA", per Borja Richart https://t.co/ufNaoynjLZ https://t.co/sCMEiXOzVn
4hreplyretweetfavorite
BiarDigital L’equip de Govern i la Plataforma segueixen donant passes per portar el Centre de Dia a Biar https://t.co/F0K0unDeZe https://t.co/YiajqV9zpH
13hreplyretweetfavorite
BiarDigital El biarut Juan Sanjuán Poveda (BeCúbica) viatjarà a Silicon Valley després de convertir-se en el projecte guanyador… https://t.co/WHtIGMgeUu
BiarDigital Mari Pau Amorós: "Han hi hagut moltes coses bones que no he sabut valorar i les valore ara" https://t.co/bCp4Mw455c https://t.co/TqvjvpVLal

Enquesta

Sí - 70.2%
No - 23.4%
Indiferent - 6.4%

Han votat: 47
Enquesta tancada on: Setembre 21, 2018
Joomla templates by Joomlashine