• Inici
  • Entrevistes
  • Biaruts d'adopció
  • José María Pérez Romero: "Segurament no descobriré res de nou si dic que Biar té l'encant de ser un poble acollidor"

José María Pérez Romero: "Segurament no descobriré res de nou si dic que Biar té l'encant de ser un poble acollidor"

| Eduard Garcia Molina | Biaruts d'adopció
José María Pérez Romero: "Segurament no descobriré res de nou si dic que Biar té l'encant de ser un poble acollidor"

José María, protagonista d'aquesta segona entrega de «Biaruts d'adopció», ens conta com va acabar vivint a Biar per qüestions laborals i oportunes sent ell natural de terres catalanes.

Està clar que Biar l'ha fet i el sent seu, ací és on ha format la seua família i on ha fet els seus amics.

Foto principal: Amics i amigues. Un dia d'esbarjo en Santa Pola amb els amics.

Quant de temps fa que vius a Biar?

A Biar vaig vindre el 10 d'abril del 1984. Enguany farà 31 anys que estic ací vivint, tot i que anteriorment, a l'any 1975 vaig estar a Biar treballant ajudant a posar en funcionament «l'algodonera». També vaig estar, dos anys abans,treballant a Bocairent i Ontinyent amb un grup de montadors de màquines tèxtils. Com a curiositat dir que durant la meva estància en Ontinyent vaig aprofitar per treu-me el carnet de conduir. Això va ser l'abril del 1973, amb 19 anys. Com passa el temps!

«Enguany farà 31 anys que estic ací vivint»

 

D'on eres natural?

Jo sóc nascut a Calaf, un poblet de 3.500 habitants de la província de Barcelona. Geogràficament es troba al centre de Catalunya.

Una data curiosa del poble és que allí va nàixer el creador de la pesseta, Laureà Figuerola que va ser ministre d'hisenda i finances al 1868, en el govern provisional del general Francisco Serrano.

També és el poble amb el campanar més alt de tota Catalunya amb 52 metres d'alçada.

És un poble petit, de tan sols 10 km2 de terme municipal. Antigament la gent d'allà treballava a les mines de carbó i, posteriorment, el recurs era el tèxtil, la ceràmica i la fabricació de maquinària agrícola. També tenia un pes molt important en l'economia del poble, les granges avícoles i la ramaderia.

Enguany, el 2015, Calaf celebrarà els 1.000 anys de la fundació del poble!

«Jo sóc nascut a Calaf»

 

Àrbitre amb bigot: El meu començament com Àrbitre. Any 1976 en un camp de futbol de Manresa.

 

Com es vas sentir al vindre a Biar? Coneixies a algú abans de vindre?

No coneixia a ningú, tot i haver estat anteriorment com he dit abans, sols tenia la referència del director de l'algodonera i a dos famílies prou conegudes en Biar com són els Villagrasa i els Conesa.

Evidentment, al començament de vindre em sentia sol, però no per molt de temps, perquè a l'any em vaig casar!

L'ambient de poble era igual al meu (comparteixen similituds), la llengua era la mateixa, igual cultura, compartim història, la mateixa idiosincràsia... no em notava fora de lloc. Vaig fer amics de seguida i em vaig integrar molt bé en tots els aspectes: laborals, culturals, esportius, polítics...

«Evidentment, al començament de vindre em sentia sol, però no per molt de temps, perquè a l'any em vaig casar!»

 

Per quina raó vas vindre a Biar?

Per qüestions laborals. Com he dit abans ja havia estat l'any 1975, però van ser uns quants mesos solament, ja que a l'any 1976 vaig haver d'anar a la mili.

L'any 1984 estava aturat i, com que jo era àrbitre de futbol, vaig baixar a fer de jutge de línia a Alcoi, el partit era Alcoià-Ceuta, de segona divisió B.

Ens vam hostejar a l'hotel Melià d'Alacant i abans de tornar cap a casa vaig demanar a l'àrbitre principal de passar per Biar per a preguntar si hi havia feina a «l'algodonera». La resposta, tant de la direcció de l'empresa a Biar com la direcció del grup tèxtil en Catalunya, no va poder ser més positiva, al mes ja estava treballant... fins ara!

«La resposta, tant de la direcció de l'empresa a Biar com la direcció del grup tèxtil en Catalunya, no va poder ser més positiva, al mes ja estava treballant... fins ara!»

 

Soldat: Fent el campament de la "mili" en "Hoya Fría". Tenerife, febrer de l'any 1977.

 

Què és el que més t'agrada del poble?

Segurament no descobriré res de nou si dic que Biar té l'encant de ser un poble acollidor. Un encant natural que el fa particularment atractiu, sense oblidar a la seva gent. Gent hospitalària on hi haja, compromesa amb el seu poble, amb la seua història i el seu futur.

«Segurament no descobriré res de nou si dic que Biar té l'encant de ser un poble acollidor.»

 

Quina valoració fas d'aquests anys a Biar?

Totalment positiva. Ací he creat la meua família, he fet amics, he treballat... No podria dir res negatiu.

«No podria dir res negatiu.»

 

Amb les 5 copes del Barça.

 

Viatges sovint a Calaf?

No, i sé que deuria pujar més a menut.

A Calaf tinc molts cosins, però la meua part important que és la meua germana viu actualment a Tarragona. Hui per hui, fa uns dos anys que no he pujat i m'agradaria fer-ho en breu.

«Hui per hui, fa uns dos anys que no he pujat i m'agradaria fer-ho en breu.»

 

Què diries a les persones que no coneixen Biar?

Sols coses bones, tant com a poble com per les persones que hi viuen. Biar conta amb un ampli patrimoni cultural, té un encant paisatgístic, bondat en les persones...

La meua recomanació és que vinguen a visitar-lo, que gaudisquen de la gastronomia i de les festes!

«Sols coses bones, tant com a poble com per les persones que hi viuen.»

 

Foto festa del P.S.U.C en Barcelona any 1979.  (F.Engels, V.I. Lenin, Romero, C. Marx i Mao Tsé Tung). Quin quintet!!

 

Per acabar, ens contaries alguna anècdota a destacar?

Sí, en tinc una graciosa. Quan vaig vindre a Biar era el mes d'abril i vaig veure a molta gent amb barba, una cosa que em va cridar l'atenció pensant que era un poble amb molta gent progressista, ja que era una característica de la gent "progre" en eixe moment. Un mes després vaig descobrir el per què, i era per les Festes de Moros i Cristians! Cal dir que hi ha gent progressista, però no tants!

«Cal dir que hi ha gent progressista, però no tants!»

 

Trio arbitral: Camp de la "Solana". Partit Villena-Yeclano any 1994.

L'article té 83 lectures

(Aquesta informació es publica gràcies al suport dels nostres anunciants, i als subscriptors i subscriptores, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè Biar Digital continue amb el seu treball diari. Si podeu contribuir fent-vos subscriptors/es per una xicoteta quota de 3 € al mes a fer de Biar Digital un mitjà encara més independent i de més qualitat, vos demanem que ho feu en aquesta pàgina).